El llarg dinar de Nadal

informació obra



Autor:
Thornton Wilder
Traducció:
Víctor Muñoz i Calafell
Direcció:
Alberto Díaz
Intèrprets:
Bruna Cusí/ Marta Fíguls, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Jose Pérez-Ocaña/ Albert Prat, Maria Rodríguez Soto
Escenografia:
Xesca Salvà / La Ruta 40
Vestuari:
Xesca Salvà / La Ruta 40
Il·luminació:
Sergi Torrecilla
Ajudant de direcció:
Jose Pérez-Ocaña
Companyia:
Companyia de Teatre La Ruta 40
Producció:
Companyia de Teatre La Ruta 40
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

El transcurs de 90 anys al menjador de la casa dels Bayard celebrant el Nadal. A partir de l’obra en un acte escrita pel dramaturg nordamericà Thornton Wilder l’any 1931.

A través del pas dels anys per aquesta família, coneixem la vida al camp i els canvis en els costums i hàbits d’una part de la societat americana del canvi de segle passat. Una peça teatral carregada d’humanitat amb grans dosis d’humor i tendresa.


Crítica: El llarg dinar de Nadal

07/01/2018

Una delícia teatral convertida en tradició nadalenca

per Pep Barbany

En teatre la senzillesa és tan sols aparença. Perquè un espectacle ens sembli simple, fàcil, sense complicacions però sense que tampoc hi trobem res a faltar, normalment això vol dir que darrere hi ha un enorme treball de contenció i de direcció mil·limètrica, calculada fins a l'extrem. I això és el que passa amb El llarg dinar de Nadal, la proposta de la companyia La Ruta 40 que està per tercer any al Maldà.

Diuen que el temps és relatiu i en aquesta proposta es compleix amb escreix, ja que en una hora escassa veiem passar davant dels nostres ulls tres generacions dels Bayard, una família americana de finals del segle XIX i principis del XX. 90 anys condensats en 60 minuts en què més que mai el ritme, el tempo, és crucial. Una autèntica delícia.

En aquesta intel·ligent i sensible adaptació d'aquest clàssic del teatre nord-americà, escrit pel dramaturg i novel·lista Thornton Wilder el 1931 l'únic que es manté gairebé invariable són els patrons socials, la tradició del dinar familiar de Nadal i la mort, que a tots acaba unint. Veiem passar per davant dels nostres ulls els homes i dones de les diferents generacions, així com els seus rols, ambicions, amors, desamors i esperances. I al mateix temps, de forma paral·lela i invisible (per obra i gràcia de la jerarquia i l'explotació proletària), els homes i dones del servei, fidels i discrets, però també seriosos i tristos.

L’encertada direcció d’Alberto Díaz es revela com a clau perquè tot flueixi amb la precisió d'un rellotge en El llarg dinar de Nadal. Tot passa molt de pressa però sense presses, per a alguns més ràpidament que per a altres, i no és difícil de comprendre el que passa, els canvis d'any estan molt ben definits i se succeeixen sense pausa.

Aquí el que mana són els silencis, les mirades, amb interpretacions delicades i plenes de matisos. I se sent durant la funció una actitud general que un dubta si és rectitud formal o simplement tristesa d'esperit. Alguns l'han de percebre com malenconia, altres com fàstic, el que està clar és que l'alegria no abunda, més aviat tot sembla gris, en blanc i negre.

Els set actors i actrius estan tots a un gran nivell, magnífics en la necessària contenció i malgrat els canvis inevitables en repartiments de tan llarg recorregut. Tots doblen personatges, passant de fills a avis, de senyors a criats, i les transformacions es realitzen amb una naturalitat sorprenent, amb simples canvis de postura i veu, gairebé sense canvis de vestuari.

La proposta escènica d'El llarg dinar de Nadal també fa de la modèstia de mitjans i recursos una virtut en lloc d’una dificultat, i aprofita a la perfecció l'espai natural de la sala, un gran menjador antic amb grans quadres a les parets i sòl de rajoles velles.

El llarg dinar de Nadal s’ha convertit per mèrits propis en un dels espectacles més emblemàtics d’El Maldà i gràcies a les reposicions des de fa tres anys, és també una nova tradició nadalenca que facilita la tasca als crítics de recomanar un bon espectacle per veure durant aquestes setmanes festives. Una petita joia de la cartellera barcelonina que considerem imprescindible i a la qual desitgem molts Nadals més de vida.

L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial