El llarg dinar de Nadal

informació obra



Autor:
Thornton Wilder
Traducció:
Víctor Muñoz i Calafell
Direcció:
Alberto Díaz
Intèrprets:
Bruna Cusí/ Marta Fíguls, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Jose Pérez-Ocaña/ Albert Prat, Maria Rodríguez Soto
Escenografia:
Xesca Salvà / La Ruta 40
Vestuari:
Xesca Salvà / La Ruta 40
Il·luminació:
Sergi Torrecilla
Ajudant de direcció:
Jose Pérez-Ocaña
Companyia:
Companyia de Teatre La Ruta 40
Producció:
Companyia de Teatre La Ruta 40
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

El transcurs de 90 anys al menjador de la casa dels Bayard celebrant el Nadal. A partir de l’obra en un acte escrita pel dramaturg nordamericà Thornton Wilder l’any 1931.

A través del pas dels anys per aquesta família, coneixem la vida al camp i els canvis en els costums i hàbits d’una part de la societat americana del canvi de segle passat. Una peça teatral carregada d’humanitat amb grans dosis d’humor i tendresa.


Crítica: El llarg dinar de Nadal

29/11/2014

Mirall inclement del temps, de la vida i la mort.

per Jordi Bordes

La Ruta 40 ha convertit el Círcol Maldà en un menjador d'una família americana de finals del segle XIX i principis del segle XX: És una veritable màquina del temps. Impassible, és un aparell que sempre avança, mai s'atura ni permet corregir cap dels comentaris pronunciats en un dels 90 dinars de Nadal que dura la peça. En realitat, el quadre es podria reproduir en molts altres menjadors, durant moltes més èpoques. Perquè la tradició amb el record és l'únic element que perdura: els homes neixen, creixen i passen per la porta de la Mort.

De seguida, s'entén el codi d'un dinar de Nadal que se serveix amb la mateixa vaixella i tovallons. Temps per a celebrar el primer Nadal de la casa nova i per anar comentant possibles ampliacions del casalot i, més endavant, comprovant la decrepitud de l'edifici coincideix amb la d'un família, fidel a l'església de cap d'¡any, al gall dindi i a la copa de vi amb brindis inclòs. La seva aparent opulència no estalvia en res les morts. 

Els actors, en general, molt correctes, saben correspondre bé al rol de cada personatge i moment, de dinar de nadal a dinar de nadal. Tot i que aparentment, han de ser àpats festius i alegres, en realitat es viu una rectitud formal i es pateixen les contínues pèrdues o sortidesde la casa.

El director Alberto Díaz mesura l'exactitud del rellotge escènic, amb els personatges que es van transformant, d'amos a criats i que després encara tenen temps de ser fills. Sí que hi ha una relació de jerarquia evident. entre els membres de la família i també entre el servei i la família. La sorpresa del cotxet amb la minyona són les notes més lluminoses, la resta és silenci. També hi ha un treball en la postura dels actors per anar degradant els personatges a mesura que es van fent grans. Hi ha rèpliques que es repeteixen, potser amb una acusada entonació mimètica. Al Maldà, es fa evident que tot és cíclic i que tothom, sense poder preveure-ho sovint, accedeix a la mort. La fàbrica, la memòria familiar, els indis,  els fills evolucionen però sempre hi ha missa de Nadal, cants i brindis a les senyores dels senyors de la casa. 


L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial