El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk

Teatre

informació obra


Escenografia:
Josep Iglesias
Autoria:
Jeroni Rubió Rodon, Sachli Gholamalizad
Intèrprets:
Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Clara Segura, Lluís Soler, Sergi Torrecilla, David Vert, Ramon Vila, Ernest Villegas
Interpretació musical:
Yannis Papaioannou
Vestuari:
Daphna Muntz
Il·luminació:
Quico Guitérrez
Vídeo:
Francesc Isern
So:
Damien Bazin
Ajudantia de direcció:
Carles Algué
Producció:
No Sonores
Sinopsi:

Entre el Tigris i l’Eufrates, en aquell punt on va aparèixer la civilització occidental i que és, a la vegada, la porta d’orient, va néixer una de les històries més antigues del món, l’epopeia sumèria que recrea les vivències, cap al 2700 abans de Crist, de Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk. Entre les tauletes de fang que van aparèixer a les restes de l’antiga Nínive i altres zones de l'Orient Pròxim hi havia fragments d’una obra, El poema de Guilgamesh, que conté algunes de les històries més populars del món occidental, entre les quals el cèlebre episodi del diluvi universal. És la història d'un home que va voler desafiar la mort i va somiar amb la immortalitat. Però aquesta història d’amistat i de descens als inferns que ha passat per tantes mans, que té tantes versions i que ha estat explicada per tantes boques i en tantes llengües diferents no té una única versió veritable, sinó moltes. D’aquí que, avui, es pugui narrar la història amb una certa llibertat, com fa Oriol Broggi, director artístic de La Perla 29, en un muntatge de gran format que promet transportar l’escenari del Teatre Grec als primers moments de la nostra civilització.

Un terra de sorra, una il·luminació lateral, la posta de sol, dansa i moviment, unes guitarres que ens recorden que, de fet, som a la riba del mar Mediterrani... Són elements que La  Perla 29 ha fet servir sovint en els seus muntatges i que, en aquesta ocasió, també formaran part de la funció, durant la qual es potenciarà l’aspecte tel·lúric que ja té de per si l’escenari de Montjuïc. Diran el text, una recitació sòbria i tranquil·la ideal per ser escoltada sota un cel estelat, un repartiment excepcional d’actors i actrius disposats a oferir-nos una altra versió de la història, tan tranquil·la com plena de misteri.


Crítica: El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk

04/07/2018

Broggi per Broggi

per Aída Pallarès

(...) El poema de Guilgamesh, espectacle encarregat d’inaugurar el (magnífic) Festival Grec d’enguany, compta amb tots aquests elements: la sorra, les canyes i un espai escènic al més pur estil Peter Brook, uns bons actors (Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Ernest Villegas…), música en directe, l’acordió de Joan Garriga, el cavall de Montse Vellvehí… Tot allò que defineix el ‘llenguatge Broggi’. I aquest és, precisament, el principal problema del muntatge. Broggi abusa de Broggi fins a convertir el Guilgamesh en un auto homenatge al límit de la paròdia. Fins i tot hi apareixen tots els perles (des de Marc Artigau a Marc Serra passant per Pau Roca o Anna Juncadella) en forma de cor. Unes referències, tot s’ha de dir, que l’espectador poc habituat a Broggi possiblement no detectarà i, per tant, gaudirà de l’espectacle sense problemes.
De fet, estem davant d’un muntatge que si s’hagués representat a la Biblioteca de Catalunya, probablement no hauria aixecat tanta polseguera entre els assistents i hauria funcionat molt millor. L’espai del Teatre Grec és magnífic però també molt més gran que la Biblioteca. De manera que el bosc fet amb quatre canyes acabava sent això, un bosc fet literalment amb quatre canyes i el parlar i caminar lents - també habituals del llenguatge broggià-, es feien molt més lents. Gairebé eterns.

 Un ritme que, per sort, comença a accelerar-se quan apareix el sempre solvent Lluís Soler. Soler agafa una cadira i, com si es tractés d’una faula infantil, comença a explicar al nostre heroi que - atenció espòiler -, que “la vida s’escola entre els dits i l’únic que pots fer és viure-la”. De fet, El poema de Guilgamesh acaba sent ben bé això: una faula infantil massa narrada i, a estones, massa literal, com quan Soler parla d’un colom i aquest apareix projectat a la paret del fons. Potser no calia.

Cal dir, però, que és interessant i fins i tot necessari posar en escena un text totalment oblidat com el de Guilgamesh i comprovar, per exemple, l’impacte que va tenir en l’Odissea d’Homer o, fins i tot, en l'Antic Testament. El contingut (molt masclista, per cert) i la manera d’explicar-nos-ho, ens pot interessar més o menys, però mai està de més recordar que hi ha vida més enllà de l’eurocentrisme. 

Llegiu la resta de la crítica a El Nacional.