El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk

informació obra



Escenografia:
Josep Iglesias
Autor:
Jeroni Rubió Rodon, Sachli Gholamalizad
Intèrprets:
Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Clara Segura, Lluís Soler, Sergi Torrecilla, David Vert, Ramon Vila, Ernest Villegas
Músics:
Yannis Papaioannou
Vestuari:
Daphna Muntz
Il·luminació:
Quico Guitérrez
Vídeo:
Francesc Isern
So:
Damien Bazin
Ajudant de direcció:
Carles Algué
Producció:
No Sonores
Sinopsi:

Entre el Tigris i l’Eufrates, en aquell punt on va aparèixer la civilització occidental i que és, a la vegada, la porta d’orient, va néixer una de les històries més antigues del món, l’epopeia sumèria que recrea les vivències, cap al 2700 abans de Crist, de Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk. Entre les tauletes de fang que van aparèixer a les restes de l’antiga Nínive i altres zones de l'Orient Pròxim hi havia fragments d’una obra, El poema de Guilgamesh, que conté algunes de les històries més populars del món occidental, entre les quals el cèlebre episodi del diluvi universal. És la història d'un home que va voler desafiar la mort i va somiar amb la immortalitat. Però aquesta història d’amistat i de descens als inferns que ha passat per tantes mans, que té tantes versions i que ha estat explicada per tantes boques i en tantes llengües diferents no té una única versió veritable, sinó moltes. D’aquí que, avui, es pugui narrar la història amb una certa llibertat, com fa Oriol Broggi, director artístic de La Perla 29, en un muntatge de gran format que promet transportar l’escenari del Teatre Grec als primers moments de la nostra civilització.

Un terra de sorra, una il·luminació lateral, la posta de sol, dansa i moviment, unes guitarres que ens recorden que, de fet, som a la riba del mar Mediterrani... Són elements que La  Perla 29 ha fet servir sovint en els seus muntatges i que, en aquesta ocasió, també formaran part de la funció, durant la qual es potenciarà l’aspecte tel·lúric que ja té de per si l’escenari de Montjuïc. Diran el text, una recitació sòbria i tranquil·la ideal per ser escoltada sota un cel estelat, un repartiment excepcional d’actors i actrius disposats a oferir-nos una altra versió de la història, tan tranquil·la com plena de misteri.


Crítica: El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk

04/07/2018

El regal de l'Oriol Broggi

per Teresa Bruna

El Poema de Guilgamesh, Rei d’Uruk és, que se sàpiga, el primer text escrit que coneix la humanitat. I l'estrena solemne en dia de la Inauguració del Festival Grec de Barcelona 2018, un regal que ens va oferir l'Oriol Broggi, amb tota la seva poètica habitual, allò que el diccionari ho descriu com "una mostra d’afecte i consideració que s’ofereix a algú per tornar a la persona més feliç." 

És un conte que es pot explicar a un infant i que vaig escoltar com un infant. Una història que arranca del 2.700 aC i que s'ha anat passant de pares a fills i escrit a nombrosos llibres, entre ells, La Bíblia. No explicarem el tema, perquè ja ho hem fet i encara teniu temps de veure-ho fins al 4 de juliol, però direm que parla de Guilgamesh, un rei que vol que se li concedeixi la immortalitat que tenen els Déus, fins que els irrita i creen Enkidu, un savi de camp molt diferent Guilgamesh, perquè el domini i li faci ombra. Però els deus s’equivoquen i els dos homes acaben sent els millors amics del món. Neix l’amistat. Neix el sexe -o neix ala escrits- i neix el dolor per la pèrdua. “És un text sumeri que se situa a l'antiga Mesopotàmia, on ara hi ha Irak, Síria… Uruk era una ciutat mítica, diuen que la primera amb muralla", ens explicava Geroni Rubió, autor de la versió. En el camí d’Uruk, seguirem aventures de diversos continguts, explicades per Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Sergi Torrecilla, David Vert, Ernest Villegas, que tots interpreten els dos personatges principals, i algun altre. I amb l’aparició més puntual de Clara Segura, Marta Marco, Ramon Vila i Lluís Soler. L'ajut de la coreògrafa Marina Mascarell ha estat tot un encert que es nota i enriqueix la història.

Penso que un text com aquest, tan senzill, tan antic, només es pot portar al teatre en un lloc com l’Amfiteatre del Grec, amb les roques de fons il·luminades per unes projeccions tan subtils i poètiques com tota l’obra. Una meravella que fa que costi creure que són projeccions, arribes a dubtar si hi ha arbres, ocells o fins i tot una cova de debò. I el mar, el foc… Tot plegat un regal per als sentits, al meu parer, irrepetible. No tindria raó de ser ni consistència en un teatre: necessita la sorra, les roques, el cel, que es va apagant des del crepuscle… I ser conscient que t’estan explicant una epopeia de les que s’explicaven al principi dels temps dels que en tenim constància, amb les preocupacions de llavors: els seus herois i les llegendes que els acompanyaven. I probablement, tot passava a l’aire lliure. Tot plegat acompanyat pels meravellosos acords al llaüt i la veu de Yannis Papaioannou, el músic grec que viu aquí i que ha fet la composició musical, també. 

El regal que Broggi ens fa a tots inclou un altre regal que va fer a tota la seva companyia, la de La Perla 29 i a gent propera que l’ha acompanyat i ha participat als seus espectacles. I, un parell o tres de vegades, van entrar com si es tractés d’un cor, Carles Algué, Marc Artigau, Gina Barbeta, Anna Castells, Babou Cham, Clara de Ramon, Jordi Figueras, Lídia Figueras, Joan Garriga, Marissa Josa, Anna Juncadella, Dani Klamburg, Oscar Muñoz, Marc Rius, Pau Roca, Marià Roch, Xavi Ruano, Enric Serra. I en solitari, la Montse Vellvehí i el Juguetón, el cavall protagonista de Bodas de sangre. A més dels músics Joan Garriga i Marc Serra, que van acompanyar Papaioannou. 

Doncs moltes gràcies, Oriol, l'hem disfrutat i t'ho debem!