El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk

informació obra



Escenografia:
Josep Iglesias
Autor:
Jeroni Rubió Rodon, Sachli Gholamalizad
Intèrprets:
Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Clara Segura, Lluís Soler, Sergi Torrecilla, David Vert, Ramon Vila, Ernest Villegas
Músics:
Yannis Papaioannou
Vestuari:
Daphna Muntz
Il·luminació:
Quico Guitérrez
Vídeo:
Francesc Isern
So:
Damien Bazin
Ajudant de direcció:
Carles Algué
Producció:
No Sonores
Sinopsi:

Entre el Tigris i l’Eufrates, en aquell punt on va aparèixer la civilització occidental i que és, a la vegada, la porta d’orient, va néixer una de les històries més antigues del món, l’epopeia sumèria que recrea les vivències, cap al 2700 abans de Crist, de Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk. Entre les tauletes de fang que van aparèixer a les restes de l’antiga Nínive i altres zones de l'Orient Pròxim hi havia fragments d’una obra, El poema de Guilgamesh, que conté algunes de les històries més populars del món occidental, entre les quals el cèlebre episodi del diluvi universal. És la història d'un home que va voler desafiar la mort i va somiar amb la immortalitat. Però aquesta història d’amistat i de descens als inferns que ha passat per tantes mans, que té tantes versions i que ha estat explicada per tantes boques i en tantes llengües diferents no té una única versió veritable, sinó moltes. D’aquí que, avui, es pugui narrar la història amb una certa llibertat, com fa Oriol Broggi, director artístic de La Perla 29, en un muntatge de gran format que promet transportar l’escenari del Teatre Grec als primers moments de la nostra civilització.

Un terra de sorra, una il·luminació lateral, la posta de sol, dansa i moviment, unes guitarres que ens recorden que, de fet, som a la riba del mar Mediterrani... Són elements que La  Perla 29 ha fet servir sovint en els seus muntatges i que, en aquesta ocasió, també formaran part de la funció, durant la qual es potenciarà l’aspecte tel·lúric que ja té de per si l’escenari de Montjuïc. Diran el text, una recitació sòbria i tranquil·la ideal per ser escoltada sota un cel estelat, un repartiment excepcional d’actors i actrius disposats a oferir-nos una altra versió de la història, tan tranquil·la com plena de misteri.


Crítica: El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk

05/07/2018

Una obertura digna, sense passions...

per Marc Sabater

La nova edició del Grec es dedica al diàleg entre Orient i Occident i per això el Festival d'Estiu de Barcelona 2018 s'ha obert, amb encert, amb El poema de Guilgamesh, una epopeia èpica sumèria que narra les aventures de Guilgamesh rei de la ciutat iraquiana d'Uruk. És un text, podríem dir-ne, fundacional escrit fa quatre mil anys en el qual, amb tota seguretat, els espectadors d'avui en dia hi reconeixeran mites, llegendes i històries que han bastit l'esquelet de civilitzacions, societats i religions, amén de comprovar --permeteu-me la ironia-- que els llibres d'autoajuda no són pas un invent modern. El poema de Guilgamesh és la història d'una amistat --la del protagonista i el seu amic Enkidu-- que esdevé capaç de superar els reptes més immensos i arriba a una conclusió essencialment vital: "Oblida la mort i busca la vida".

A l'encert de triar aquest text com a manifest inicial del Grec 2018 s'hi suma l'encert de confiar-ne la posta en escena a Oriol Broggi, un director que ha esdevingut una veritable frontissa entre Orient i Occident a través, principalment, de la seva passió per Wajdi Mouawad, el dramaturg canadenc d'origen libanès que més èxits ha proporcionat els últims anys a La Perla 29, l'hàbitat natural de Broggi. La menció no és sobrera perquè el director ha bolcat al muntatge tot el llenguatge perlístic que funciona tant i tant bé a l'escenari de la Biblioteca de Catalunya, o en espais de dimensions convencionals, però que traslladat al Grec peca en alguns moments d'una deformació elefàntica. En aquesta sort d'autohomenatge a La Perla 29 que Broggi ha sobreimpressionat a l'espectacle hi ha, a més, algunes decisions arbitràries, la mes digna de menció de les quals és el cavall que apareix en l'escena final sense que, francament, se sàpiga massa bé per què. 

Descomptats aquestes aspectes, però, el resultat final d'El poema de Gilgamesh no és negatiu. El conjunt funciona acceptablement bé i Broggi i els seus superen el repte de portar a escena un text llarg, antic, amb alguns moments flonjos i amb moltes trampes antidramatúrgiques. Amb bon ull, Broggi reposa en recitat en un cor, en limita els estirabots èpics tant habituals en casos com aquest i subratlla la paraula amb una banda sonora constant. I, sobretot, quan la cosa amenaça de decaure, fa sortir a escena el Lluís Soler i la proposta recupera i fins i tot millora les seves constants vitals. A ell, probablement, es degui la impressió final d'haver vist un bon espectacle que sense aixecar passions és una digna obertura per a una nova edició del Grec.