El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk

informació obra



Escenografia:
Josep Iglesias
Autoria:
Jeroni Rubió Rodon, Sachli Gholamalizad
Intèrprets:
Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Clara Segura, Lluís Soler, Sergi Torrecilla, David Vert, Ramon Vila, Ernest Villegas
Músics:
Yannis Papaioannou
Vestuari:
Daphna Muntz
Il·luminació:
Quico Guitérrez
Vídeo:
Francesc Isern
So:
Damien Bazin
Ajudant de direcció:
Carles Algué
Producció:
No Sonores
Sinopsi:

Entre el Tigris i l’Eufrates, en aquell punt on va aparèixer la civilització occidental i que és, a la vegada, la porta d’orient, va néixer una de les històries més antigues del món, l’epopeia sumèria que recrea les vivències, cap al 2700 abans de Crist, de Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk. Entre les tauletes de fang que van aparèixer a les restes de l’antiga Nínive i altres zones de l'Orient Pròxim hi havia fragments d’una obra, El poema de Guilgamesh, que conté algunes de les històries més populars del món occidental, entre les quals el cèlebre episodi del diluvi universal. És la història d'un home que va voler desafiar la mort i va somiar amb la immortalitat. Però aquesta història d’amistat i de descens als inferns que ha passat per tantes mans, que té tantes versions i que ha estat explicada per tantes boques i en tantes llengües diferents no té una única versió veritable, sinó moltes. D’aquí que, avui, es pugui narrar la història amb una certa llibertat, com fa Oriol Broggi, director artístic de La Perla 29, en un muntatge de gran format que promet transportar l’escenari del Teatre Grec als primers moments de la nostra civilització.

Un terra de sorra, una il·luminació lateral, la posta de sol, dansa i moviment, unes guitarres que ens recorden que, de fet, som a la riba del mar Mediterrani... Són elements que La  Perla 29 ha fet servir sovint en els seus muntatges i que, en aquesta ocasió, també formaran part de la funció, durant la qual es potenciarà l’aspecte tel·lúric que ja té de per si l’escenari de Montjuïc. Diran el text, una recitació sòbria i tranquil·la ideal per ser escoltada sota un cel estelat, un repartiment excepcional d’actors i actrius disposats a oferir-nos una altra versió de la història, tan tranquil·la com plena de misteri.


Crítica: El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk

03/07/2018

Si te he visto no me acuerdo

per Elisa Díez

(...)

la profecía se cumplió al milímetro, de teatro poco, de sopor todo. El encargado de "amenizar" la velada es Oriol Broggi que volvió a demostrar que lo que funciona en la Biblioteca tiene que funcionar en todas partes, pero no. Puso toda la arena en el asador y le quedó un espectáculo medley de canciones veraniegas sin sustancia

(...)

Media hora más de lo que esperábamos de espectáculo más el esperado retraso de cualquier noche de estreno no nos hacia aumentar las expectativas sino todo lo contrario. Antes de que llegara el ecuador del montaje sabíamos perfectamente a qué se había debido este alargamiento, la pulsión del mismo en cuanto a palabras y a movimiento se había realentizado tanto que parecía que alguien hubiera pulsado el botón de cámara lenta. Inexplicable.

Realmente el texto encaja perfectamente en la atmósfera del anfiteatro griego. El poema de Guilgamesh está considerado como una de las ficciones más antiguas y uno de los primeros textos escritos que se conservan. El tema principal sigue siendo totalmente actual: la muerte y cómo el ser humano se enfrenta a ella. Más allá de la construcción de los dioses, de las leyendas, la dramaturgia nos sumerge totalmente en cómo asumir la pérdida de un ser estimado.

(...)

Una de las características más significativas de los montajes de La Perla 29 son sus intérpretes estrella o fetiche. Y aunque esta vez el reparto no lo encabezaba Clara Segura sí que aparecía entre sus intérpretes, pero tanto ella como buena parte del elenco está más bien desaprovechado

Si bien es cierto que las líneas de Clara Segura y Marta Marco le dan otro aire al montaje e incluso la aparición de Lluís Soler en la recta final podría augurar una redirección, pero se queda más en posible que en factible. Pero antes del acabo final, la aparición del caballo, tres vueltas al escenario y si te he visto no me acuerdo. Pues eso.