El somni d'una nit d'estiu. Pirates Teatre

informació obra



Adaptació:
Adrià Aubert
Direcció:
Adrià Aubert, Agustí Estadella
Intèrprets:
Laura Aubert, Núria Cuyàs, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, (resta de repartiment en curs)
Composició musical:
Llorenç González
Escenografia:
Enric Romaní
Vestuari:
Maria Albadalejo
Il·luminació:
Adrià Aubert
Autor:
Moisés Kaufman
Sinopsi:

Un somni és un somni. I sovint els somnis que més recordem són aquells que ens trasbalsen, els que ens inquieten, els que no ens deixen indiferents, els que fins i tot ens fan modificar la percepció que abans teníem de la realitat. El Somni d’una nit d’estiu és un d’aquests somnis. El més apassionat, canalla, absurd i inquietant que va tenir Shakespeare.

Crítica: El somni d'una nit d'estiu. Pirates Teatre

04/06/2017

El joc d'una nit d'estiu

per Jordi Bordes

Qui conegui les produccions d'Els Pirates ja es pot imaginar quin to, fresc, desenfadat, gasten però alhora ben interpretat. Ja van tocar una comèdia de Shakespeare en el desaparegut Festival Shakespeare, del 2014 (Nit de reis). Després d'una visita fugaça a l Biblioteca de Catalunya van entaforar la producció al Maldà. Ara ja han entès que la solució és fer una temporada llarga en una sala amb més capacitat: La Seca. El seu joc es manté i té els trumfos de la música i el cant a cappella (amb el que coincideixen amb els Dei Furbi de Trilogia Mozart, per exemple). Els Piratyes han versionat amb molta alegria aquest Somni d'una nit d'estiu per permetre que els actros doblin i tripliquin personatges (amb una dinàmica molt similar a la de Parking Shakespeare, com la de Les alegres casades de Windsor). Els Pirates juguen i contagien la comèdia a platea. Però la companyia pot fer obres amb més controvèrsia, amb un cert aire de denúncia (com l'humor negre dels seus Balneari Maldà de l'any passat: Identitat, Educació, i Poder) o també amb una certa màgia surrealista com aquella adaptació del conte de Pere Calders, Ronda naval sota la boira.

De totes maneres el treball d'Elñs Pirates no desmereix res. És generós, mesurat i amb un ritme picat genial. I amb unes transformacions molt còmiques (com convertir les fades de Titània amb una mena de bombolles Codorniu-nedadores dels films d'aquella nimfa Esther Williams. Riure garantit. I amb una degustació de pensament d'amor molt adient en aquestes dates de xafogor. 

Trivial