Un somni és un somni. I sovint els somnis que més recordem són aquells que ens trasbalsen, els que ens inquieten, els que no ens deixen indiferents, els que fins i tot ens fan modificar la percepció que abans teníem de la realitat. El Somni d’una nit d’estiu és un d’aquests somnis. El més apassionat, canalla, absurd i inquietant que va tenir Shakespeare.
Original, alegrement transgressora, divertida, àgil, engrescadora i fidel versió del Somni d´una nit d´estiu, una de les obres més sorprenents i complexes en la seva barreja de gèneres del genial William Shakespeare. La companyia Els Pirates, que ja es van endinsar en el món del gran dramaturg anglès amb una celebrada i brillant versió de Nit de Reis (2014), tornen a encertar-la en aquesta representació que actualitza text i posta en escena fent-la entenedora a qualsevol tipus de públic i en especial al públic jove i adolescent. Tot i sense trair mai el precís i bell vers de l´autor, en fan un espectacle actualíssim i directe del segle XXI.
Més de vint personatges que prenen vida mitjançant set actors, amb uns canvis de vestuari agilíssims i un ritme que no decau ni un moment al llarg de l´hora i mitja que dura l´espectacle. Tots i cadascun dels actors i actrius estan esplèndids en una labor de conjunt precisa que transmet aquesta vitalitat tan característica d´aquesta jove i a l´hora ja veterana, companyia en la que tots a més de dominar els diversos registres actorals, la presencia escènica,canten i qui més qui menys toca instruments.
Laura Aubert, entre d´altres personatges dona vida a Puck, l´ entremaliat follet que voluntàriament i no ho enreda tot i ho torna a arreglar al final, obeint i no les instruccions del seu senyor Oberon. Nova demostració polifacètica d´aquesta actriu que recentment ens va captivar amb la Mirandolina i Al nostre gust (Biblioteca de Catalunya) i A teatro con Eduardo i l´inoblidable Els Feréstecs (Teatre Lliure), entre d´altres treballs. A més de brodar el personatge de Puck, canta amb diferents registres i toca el contrabaix, el violí i la guitarra. Núria Cuyàs també es mostra exuberant multiplicant personatges i tocant la guitarra i l´hukelele. Ariadna Pastor, Lluna Pintado i Laura Pau i Ricard Ferré i Alvay Triay , completen un magnífic repartiment.
Adrià Aubert dirigeix el conjunt amb la mestressa habitual, mantenint aquesta frescor i solvència, segell característic d´Els Pirates, que té molt de Commedia dell´Arte. Entre els múltiples encerts del muntatge està aquest canvi en l´obra que representen els còmics de l´obra. Romeu i Julieta conegut per a tothom substitueix l´original Tragèdia de Píramo i Tisbe. A més s´utilitza per fer una deliciosa sàtira de les versions “intel.lectuals” que trasbalsen textos i temes originals tot buscant una pretesa modernitat. Menció per la traducció de Salvador Oliva i l´adaptació d´Adrià Aubert i Ariadna Pastor, per la música original de Llorenç González (el pirata exiliat i triomfant a Madrid, que mai oblida els orígens) i Guillem Roma, amb arranjaments musicals d´Ariadna Cabiró, i per l´atrevit i elegant vestuari de Maria Albadalejo i el moviment escènic de Robert González i Anna Romaní.
Uns Pirates molt actius i atractius
Els Pirates Teatre és una de les companyies alternatives més antigues de Catalunya. L´any 2016, varen celebrar els seus 15 anys (divertida i multitudinaria festa a Luz de Gas). Músics de formació i actors de vocació (i formació), han treballat intensament ambdues facetes. La formen catorze persones de diferents disciplines i tots-totes ells-elles polifacètics. El nom el van prendre del seu primer muntatge, el musical Els Pirates de Gilbert i Sullivan. Ja són 28 els espectacles que han portat amb exit a l´escena. Des del 2013 porten a més la gestió d´El Maldà, que han convertit en una sala de referència.
D´alguna manera i salvant les distàncies, també pertanyen a generacions i èpoques diferents, em recorden la trajectòria amb certs paral.lelismes dels ja mítics Comediants. Tot va començar en una masia. Sense necessitat de viure junts, han mantingut i mantenen una unió i una creativitat envejable
Una obra que combina gèneres i personatges clàssics.
Com si fos Puck, el popular follet de la tradició anglesa, Shakespeare barreja en aquesta obra gèneres (és una comèdia boja, sí, però manté un to crític i no deixa d´entreveure moments foscos), amb un final feliç, sí, però amb un toc agredolç i amb els seus punts suspensius.
Pel que fa als personatges hi ha una mica de tot, Hipòlita i Teseu, nom extrets de la llegenda clàssica, Helena, de la mitologia grega, Oberon de la llegenda celta, Titània nom que el poeta romà Ovidi dona a la desa Diana... i al seu costat noms inventats com Hermia.
Aquesta obra va ser escrita sobre el 1595 i estrenada l´1 de gener de 1605 (A Midsummer Night´s Dream).
Opera, música i ballet
Moltíssimes són les seves versions teatrals i també cinematogràfiques. Inclús hi ha una òpera amb música de Benjamin Britten (1913-1976), estrenada el 1960. El compositor Felix Mendelssohn (1809-1847), va crear una obertura i la música per a una versió musical (Ein Sommernachtstraum), estrenada el 1827. La famosíssima marxa nupcial, característica de les noces, forma part d´aquesta composició. Nombrosos coreògrafes (Jean Georges Noverre, Marius Petipa, George Balanchine..), han portat a l´escèna i a la dansa la música de Mendelssohn.
Cinema
Al cinema són especialment reconegudes les versions de 1939, dirigida per Max Reinhardt i William Dieterle, amb Olivia de Havilland, Dick Powell, James Cagney i Mickey Rooney com Puck; Sonrisas de una noche de verano (Sommarnattens leende, filmada el 1955 per Ingmar Bergman que situava l´acció un estiu a la Suecia de 1900; la del 1959, animació amb marionetes filmada pel gran mestre txec Jirí Trnka; el 1966, en versió de ballet clàssic, dirigida per George Balanchine i Dan Eriksen; el 1982, La comedia sexual de una noche de verano, de Woody Allen; el 1996, Un sueño en una noche de verano, dirigida per Adrian Noble i protagonitzada pels actors de la Royal Shakespeare Company; el 1999, dirigida per Michael Hoffman, amb Kevin Kline, Michelle Pfeiffer, Rupert Everett i Sophie Marceau, entre d´altres; el 2001, The Children´s Midsummers Night, dirigida per Christine Edzard i protagonitzada integrament per nens i nenes; el 2005, El sueño de una noche de San Juan, pel.lícula d´animació espanyola filmada en 3D, per Angel de la Cruz i Manolo Gómez.
Al TNC
Recentment (2014-15), hem pogut veure una versió dirigida per Joan Ollé al Teatre Nacional de Catalunya amb una impactant escenografia de Sebastià Brossa, amb Mercé Arànega i Lluis Marco (Titània i Oberón), Pau Vinyals (Puck), Xicu Massó, Joan Anguera, Enric Majó i un ampli repartiment.
text, ferranbaile@gmail.com