El somni d'una nit d'estiu. Pirates Teatre

informació obra



Adaptació:
Adrià Aubert
Direcció:
Adrià Aubert, Agustí Estadella
Intèrprets:
Laura Aubert, Núria Cuyàs, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, (resta de repartiment en curs)
Composició musical:
Llorenç González
Escenografia:
Enric Romaní
Vestuari:
Maria Albadalejo
Il·luminació:
Adrià Aubert
Autor:
Moisés Kaufman
Sinopsi:

Un somni és un somni. I sovint els somnis que més recordem són aquells que ens trasbalsen, els que ens inquieten, els que no ens deixen indiferents, els que fins i tot ens fan modificar la percepció que abans teníem de la realitat. El Somni d’una nit d’estiu és un d’aquests somnis. El més apassionat, canalla, absurd i inquietant que va tenir Shakespeare.

Crítica: El somni d'una nit d'estiu. Pirates Teatre

03/06/2017

Mantenir viva la festa shakespeariana

per Christian Machío

Si tenim en compte que El somni d’una nit d’estiu és una de les comèdies on Shakespeare més va barrejar gèneres, estils i llenguatges, no és difícil imaginar que l’equip d’Els Pirates la tingués en el punt de mira després d’ensortir-s’en amb un esplèndid Nit de Reis fa un parell de temporades. I per damunt de tot i a diferència d’altres versions d’El somni... que han poblat la nostra cartellera, aquí sí s’aprecia un veritable amor per la comèdia shakespeariana. I són precisament aquestes ganes d’enfrontar-se al vers i al text original les que porten a Adrià Aubert i Ariada Pastor a adaptar i versionar tot allò que calgui per mantenir ben viva la festa que proposa l’autor.

Que l’amor no hi entén de gènere ni condició Shakespeare ja ho deixava ben clar al text original amb el matrimoni que regna el món de les fades. Ell, Oberó, obsessionat amb un jove patge adolescent i ella, Titània, enamorada perdudament d’un ase sota els efectes d’un embruix amorós. Els Pirates encara porten la llibertat amorosa una passa més enllà sense disfresses ni convencions.

En l’adaptació també hi juga un paper important l’univers teatral de l’època que Shakespeare reproduïa amb la representació de Píram i Tisme, un “next coming” de Romeu i Julieta que aquí ja pren del tot el referent directe dels amants de Verona amb un dibuix –a estones de traç més gruixut, a estones de traç més fi– del món actual de les arts escèniques a casa nostra que bé mereixeria una funció per si sola.

Excel·lent exercici de fragolisme dels únics set actors capaços de córrer, brincar i amagar-se per la tarima nua entre versos i interpretacions musicals en directe. Prenguin nota de la creació del personatge col·lectiu de les fades al servei de Titània, sovint denostades en tantes altres versions i aquí convertides en un dels moments més brillants de la funció (literalment).


Trivial