Als Pirates els escau ‘Somni
d’una nit d’estiu’ de Shakespeare perquè desprenen frescor i claven el punt de
bogeria que requereix l’obra. En la seva versió lliure del clàssic, aporten
perruques, lluentons, música en directe, interacció amb el públic i disbauxa
que fan que l’hora i quaranta minuts de durada de l’espectacle passi més ràpid
que el temps real. Un assalt en tota regla al cronòmetre i a l’imaginari de
l’autor i dels espectadors, que fan entrar de cap en el somni.
L’escenografia buida de
decorats i atrezzo però amb un
entarimat amb diverses trampes que permet amagatalls i dos nivells d’alçada
juga a favor de la irrealitat de la història i les entrades i sortides
constants dels personatges, tan shakespearianes. A voltes, tan si estan
adormits com si estan desperts, no es veuen entre ells, un efecte que realça la
sensació de ficció i d’estranyesa de tot plegat. És tan eteri que, de sobte,
encaixaria amb altres propostes oníriques com ara ‘La desaparició de Wendy’ de Josep M. Benet i Jornet amb que la Sala Beckett va
inaugurar la nova seu al Poblenou. I, pel to i manera de fer, encara que més
passada de voltes en la posada en escena, també remet a Parking Shakespeare, la
companyia que cada estiu –i ara també, cada hivern– ens apropa gratuïtament el
bard anglès amb la paraula en la seva màxima esplendor.
La camaleònica Laura Aubert
porta el pes de la representació en el paper del follet Puk (quina gran
pallassa!), però el repartiment dels set intèrprets és coral i el desdoblament
de personatges permet que tots gaudeixin àmpliament de l’escena, mostrant
diferents registres i, sobretot, que no tenen ni bri de vergonya. Canten, ballen,
brinquen, es disputen en vers i es deixen fer... no s’estan de res per estirar
el to de la comèdia fins al més absurd i desimbolt. Com diu la mateixa Aubert:
“És divertit que el que veus no tingui ni cap ni peus”.
I mentre els amants fan i
desfan arbitràriament els seus pensaments d’amor i la fictícia (i divertidament
precària) companyia d’actors representa un ‘Romeu i Julieta’ ben peculiar, els
Pirates Teatre hi aporten cullerades de reivindicació: lesbianisme, matriarcat,
igualtat de sexes pel mateix rol... amb tanta naturalitat, que també és digne
de somni.
