El somni d'una nit d'estiu. Pirates Teatre

informació obra



Adaptació:
Adrià Aubert
Direcció:
Adrià Aubert, Agustí Estadella
Intèrprets:
Laura Aubert, Núria Cuyàs, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, (resta de repartiment en curs)
Composició musical:
Llorenç González
Escenografia:
Enric Romaní
Vestuari:
Maria Albadalejo
Il·luminació:
Adrià Aubert
Autor:
Moisés Kaufman
Sinopsi:

Un somni és un somni. I sovint els somnis que més recordem són aquells que ens trasbalsen, els que ens inquieten, els que no ens deixen indiferents, els que fins i tot ens fan modificar la percepció que abans teníem de la realitat. El Somni d’una nit d’estiu és un d’aquests somnis. El més apassionat, canalla, absurd i inquietant que va tenir Shakespeare.

Crítica: El somni d'una nit d'estiu. Pirates Teatre

16/11/2018

Els Pirates assalten Shakespeare

per Núria Cañamares

Als Pirates els escau ‘Somni d’una nit d’estiu’ de Shakespeare perquè desprenen frescor i claven el punt de bogeria que requereix l’obra. En la seva versió lliure del clàssic, aporten perruques, lluentons, música en directe, interacció amb el públic i disbauxa que fan que l’hora i quaranta minuts de durada de l’espectacle passi més ràpid que el temps real. Un assalt en tota regla al cronòmetre i a l’imaginari de l’autor i dels espectadors, que fan entrar de cap en el somni.

L’escenografia buida de decorats i atrezzo però amb un entarimat amb diverses trampes que permet amagatalls i dos nivells d’alçada juga a favor de la irrealitat de la història i les entrades i sortides constants dels personatges, tan shakespearianes. A voltes, tan si estan adormits com si estan desperts, no es veuen entre ells, un efecte que realça la sensació de ficció i d’estranyesa de tot plegat. És tan eteri que, de sobte, encaixaria amb altres propostes oníriques com ara ‘La desaparició de Wendy’ de Josep M. Benet i Jornet amb que la Sala Beckett va inaugurar la nova seu al Poblenou. I, pel to i manera de fer, encara que més passada de voltes en la posada en escena, també remet a Parking Shakespeare, la companyia que cada estiu –i ara també, cada hivern– ens apropa gratuïtament el bard anglès amb la paraula en la seva màxima esplendor.

La camaleònica Laura Aubert porta el pes de la representació en el paper del follet Puk (quina gran pallassa!), però el repartiment dels set intèrprets és coral i el desdoblament de personatges permet que tots gaudeixin àmpliament de l’escena, mostrant diferents registres i, sobretot, que no tenen ni bri de vergonya. Canten, ballen, brinquen, es disputen en vers i es deixen fer... no s’estan de res per estirar el to de la comèdia fins al més absurd i desimbolt. Com diu la mateixa Aubert: “És divertit que el que veus no tingui ni cap ni peus”.

I mentre els amants fan i desfan arbitràriament els seus pensaments d’amor i la fictícia (i divertidament precària) companyia d’actors representa un ‘Romeu i Julieta’ ben peculiar, els Pirates Teatre hi aporten cullerades de reivindicació: lesbianisme, matriarcat, igualtat de sexes pel mateix rol... amb tanta naturalitat, que també és digne de somni.

Trivial