Fairfly

Teatre

informació obra


Direcció:
Israel Sola
Vestuari:
Albert Pascual
Escenografia:
Albert Pascual
Intèrprets:
Xavi Frances, Aitor Galisteo-Rocher, Vanessa Segura, Queralt Casasayas
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERE. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixéssim estar i intentessin convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere?

En un intent desesperat de maquillar les xifres de l’atur i acabar definitivament amb la consciència de classe, Govern i Mercat s’han unit per intentar demostrar que si la nostra vida professional és precària, infeliç i insatisfactòria és només per culpa de la nostra falta de “cultura emprenedora”. Per això, mentre es liberalitzen els acomiadaments i es retallen els drets laborals, proliferen les campanyes d’ajut a les start-ups i els eslògans motivacionals com: “Surt a complir el teu somni” o “Sigues el teu propi cap”. Tot i que – després de quasi deu anys de crisi – tots som conscient d’aquesta mena de trampes, no podem evitar pensar: “i si el nostre somni es complís? I si la nostra fos realment la idea que pot canviar el món?”.



Finalista a text (Joan Yago) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a espectacle de petit format


Crítica: Fairfly

04/03/2017

Un bon tip de riure amb una idea que ha de canviar el món

per Iolanda G. Madariaga

La Calòrica consolida la seva trajectòria de companyia independent participant en El Cicló amb una comèdia del tot rodona. Una comèdia que ens fa riure i ens atrapa tant per les delirants situacions que planteja com pels seus diàlegs àgils i fins i tot picats que la doten d’un ritme trepidant. Joan Yago torna a signar la dramatúrgia d’una peça escrita a peu d’escenari sobre el món laboral. Ja ho havia fet a Sobre el fenomen de les feines de merda (2015), una comèdia sobre la precarietat laboral a la que es veuen abocats milers de joves. En aquella ocasió van recorre a una composició en forma de diferents sketchs presentant-nos diverses situacions. Una fórmula un tant naïf que, malgrat tot, funcionava. En els rètols lluminosos que solcaven aquella posada en escena s’endevinava però una reflexió gens banal i ben documentada de la situació del mercat laboral.

Ara la comèdia ens presenta a quatre personatges davant la possibilitat de ser acomiadats de l’empresa en la que porten anys treballant com a tècnics qualificats. Quatre personatges clarament definits, amb els seus plecs i replecs, lliurats a la tasca de conservar o construir de nou, no tan sols un lloc de feina d’igual o similar categoria, sinó un lloc de treball d’acord amb uns postulats ètics. Són joves preparats i amb suficient empenta i creativitat per esdevenir uns emprenedors modèlics. El seu és un projecte certament innovador dins la indústria alimentària clarament en alça. S’hi llançaran? Els nostres quatre herois, magníficament interpretats per Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura, ens embarquen en una aventura fantàstica. Són tan semblants a nosaltres, als nostres amics, familiars o coneguts que aviat se’ns fan simpàtics, amables, propers. Hi ha també la intel·ligent direcció d’Israel Solà que juga el temps de la representació com amb un xiclet, creant un impressionat bombolla, aquest cop teatral. La comèdia està farcida del vocabulari d’aquesta emprenedoria que se’ns presenta com la gran solució a la crisi i a l’atur. Ho és? O l’auto-ocupació no és res més que una forma auto-esclavatge que xoca irremissiblement amb els interessos, aquests sí clarament consolidats, de les grans corporacions? La bombolla topa amb el mur de la realitat i es desinfla. Deixa però un bon gust a la boca: el d’haver assistit a una gran comèdia i haver pogut riure amb ganes d’un tema tan candent com seriós. 


L'enllaç a Youtube no està disponible.