Fairfly

Teatre

informació obra


Direcció:
Israel Sola
Vestuari:
Albert Pascual
Escenografia:
Albert Pascual
Intèrprets:
Xavi Frances, Aitor Galisteo-Rocher, Vanessa Segura, Queralt Casasayas
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERE. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixéssim estar i intentessin convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere?

En un intent desesperat de maquillar les xifres de l’atur i acabar definitivament amb la consciència de classe, Govern i Mercat s’han unit per intentar demostrar que si la nostra vida professional és precària, infeliç i insatisfactòria és només per culpa de la nostra falta de “cultura emprenedora”. Per això, mentre es liberalitzen els acomiadaments i es retallen els drets laborals, proliferen les campanyes d’ajut a les start-ups i els eslògans motivacionals com: “Surt a complir el teu somni” o “Sigues el teu propi cap”. Tot i que – després de quasi deu anys de crisi – tots som conscient d’aquesta mena de trampes, no podem evitar pensar: “i si el nostre somni es complís? I si la nostra fos realment la idea que pot canviar el món?”.



Finalista a text (Joan Yago) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a espectacle de petit format


Crítica: Fairfly

16/06/2018

Emprenedoria, La Calòrica,…què pot sortir malament?

per Pep Barbany

3 raons per anar a veure “Fairfly” i 1 per fer altres plans

Raó número 1
Un text gairebé perfecte, amb humor intel·ligent i ritme trepidant. No és que sigui una sorpresa amb Joan Yago, que suma ja unes quantes petites grans històries amb La Calòrica, però crec que podríem afirmar que amb Fairfly assoleix pràcticament el cim de la seva carrera dramatúrgica. Les raons d’aquesta aposta gairebé perfecta? A partir d’un tema tan actual com l’emprenedoria (i secundàriament el món empresarial, laboral, la conciliació familiar, etc.)

Yago construeix una comèdia intel·ligent amb un ritme trepidant que funciona com un rellotge i que no renuncia al realisme i al drama quan convé. Tot passa en el moment precís i de la manera més natural, a una velocitat perfecta, fent-nos reflexionar, patir i riure alhora.

Raó número 2
Perquè des de La Villarroel pot arribar a més públic. Fairfly és la típica proposta d’aquí que si vingués d’algun dramaturg anglès o alemany de moda ompliríem de merescuts elogis. En ser de La Calòrica sembla que hagi de demostrar el doble quan en realitat aquesta petita i artesana companyia s’ha guanyat a pols tots els premis, reconeixement i èxit.

Potser per a molts aquesta serà la primera obra que veuran de La Calòrica (el fet que s’hagi programat a La Villarroel després d’estrenar-se al Tantarantana i fer gira per Catalunya hi ajuda), i no podia ser millor carta de presentació en una sala més comercial (en el millor sentit de la paraula).

Raó número 3
Equilibri actoral i la immersió escènica. Si per a molts La Calòrica serà tot un descobriment, el mateix pot passar amb els quatre actors de Fairfly, que no són en absolut uns aficionats però estan lluny de ser actors televisius o mediàtics.

I això (a més de ser un mèrit afegit a la trajectòria de la companyia, que no ha comptat mai amb aquest plus mediàtic) acaba sent un plus perquè no hi ha cap “ego” que amanyagar, i per tant l’equilibri entre els quatre personatges, arquetípics però perfectament dibuixats és total. I, cal dir-ho, tots estan magnífics, ràpids, enèrgics i molt creïbles.

D’altra banda, la seva remarcable actuació es veu reforçada per l’aposta escènica, minimalista al màxim (una taula i quatre cadires) i amb públic a l’escenari. Yago, el director de Fairfly, l’Israel Solà, i l’escenògraf, l’Albert Pascual, han apostat per la immersió fins i tot en una sala de les dimensions de La Villarroel, i el moviment rotatori i les llums acaben per aconseguir la màgia de ficar-nos literalment dins de la història.

Raons per fer altres plans
Qui estigui cansat d’emprenedoria i vulgui simple evasió. Pràcticament ens quedem sense arguments per no recomanar Fairfly. Només qui no vulgui sentir parlar més d’emprenedoria (tot i que aquí la mirada és molt crítica) i vulgui simple evasió, o potser qui simplement no li agrada al teatre. A la resta, tant si és a la Villarroel com en els nombrosos “bolos” que segur que els sortiran, no us en penedireu.

L'enllaç a Youtube no està disponible.