Fairfly

informació obra



Direcció:
Israel Sola
Vestuari:
Albert Pascual
Escenografia:
Albert Pascual
Intèrprets:
Xavi Frances, Aitor Galisteo-Rocher, Vanessa Segura, Queralt Casasayas
Sinopsi:

Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERE. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixéssim estar i intentessin convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere?

En un intent desesperat de maquillar les xifres de l’atur i acabar definitivament amb la consciència de classe, Govern i Mercat s’han unit per intentar demostrar que si la nostra vida professional és precària, infeliç i insatisfactòria és només per culpa de la nostra falta de “cultura emprenedora”. Per això, mentre es liberalitzen els acomiadaments i es retallen els drets laborals, proliferen les campanyes d’ajut a les start-ups i els eslògans motivacionals com: “Surt a complir el teu somni” o “Sigues el teu propi cap”. Tot i que – després de quasi deu anys de crisi – tots som conscient d’aquesta mena de trampes, no podem evitar pensar: “i si el nostre somni es complís? I si la nostra fos realment la idea que pot canviar el món?”.

Finalista a text (Joan Yago) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a espectacle de petit format

Crítica: Fairfly

03/06/2018

Comèdia, reflexió i talent a cullerades

per Teresa Ferré

La Villarroel ha acollit, amb molt bon criteri, l’alenada de "Fairfly" i, vista la cosa, aquest text pot ser la dramatúrgia sobre el món laboral actual de la mateixa manera que ho fou "El Mètode Grönholm" de Jordi Galceran ('2003). Igual és una exageració, perquè les persones que escrivim crítica tampoc som oracles, o com a mínim servidora. El que vull dir és que poca broma amb aquesta dramatúrgia de Joan Yago, un text ben construït de principi a fi que ens submergeix en la febre de l’emprenedoria, aquesta plaga que tan bé s’ha explotat en els darrers temps de crisi. 

Yago escriu una comèdia molt ben documentada, tant des d’un punt de vista com pot ser el lèxic a base d’anglicismes sobre la fórmula de l’èxit, element més de forma i superficial que tothom reconeixerà, com des d’un batec més profund que ens remet a pensadors contemporanis com Byung-Chul Han, sí, aquell senyor coreà establert a Alemanya que ens ha dit a la cara que avui cada treballador s’explota a ell mateix. El dramaturg  ens serveix tot aquest material a cullerades de quotidianitat, empatia amb els protagonistes, humor i un control del temps d’escenes invisibles que, en un obrir i tancar d’ulls ja s’ha fet el fosc. La clau és són quatre personatges ben definits, sense caure en el clixé, amb els quals el públic es pot sentir identificat.

Una taula, unes cadires i quatre companys, al voltant de la qual voldran canviar el món gràcies a una idea genial. Mínima escenografia per a un espectacle de ritme precís gràcies a la direcció d’Israel Solà que, sense les excel·lents interpretacions de Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura no volaria tan alt."

"Fairfly" és un espectacle absolutament recomanable que, a més té la capacitat de provocar debat i reflexió en sortir del teatre.