Fairfly

informació obra



Direcció:
Israel Sola
Vestuari:
Albert Pascual
Escenografia:
Albert Pascual
Intèrprets:
Xavi Frances, Aitor Galisteo-Rocher, Vanessa Segura, Queralt Casasayas
Sinopsi:

Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERE. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixéssim estar i intentessin convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere?

En un intent desesperat de maquillar les xifres de l’atur i acabar definitivament amb la consciència de classe, Govern i Mercat s’han unit per intentar demostrar que si la nostra vida professional és precària, infeliç i insatisfactòria és només per culpa de la nostra falta de “cultura emprenedora”. Per això, mentre es liberalitzen els acomiadaments i es retallen els drets laborals, proliferen les campanyes d’ajut a les start-ups i els eslògans motivacionals com: “Surt a complir el teu somni” o “Sigues el teu propi cap”. Tot i que – després de quasi deu anys de crisi – tots som conscient d’aquesta mena de trampes, no podem evitar pensar: “i si el nostre somni es complís? I si la nostra fos realment la idea que pot canviar el món?”.

Finalista a text (Joan Yago) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a espectacle de petit format

Crítica: Fairfly

04/02/2018

Què vols que dius que fas?

per Núria Cañamares

La Calòrica torna a endinsar-se en el món laboral (ja ho va fer explícitament a ‘Sobre el fenomen de les feines de merda’ i, en certa manera, també a ‘Bluf’) per atacar de cara i qüestionar la inversió de temps, esforç –i, sovint, també salut i esfera social i personal– que implica una feina. El seu últim espectacle ‘Fairfly’ no perd ni una engruna de l’agilitat, actualitat i fons que caracteritzen les produccions de la companyia amb un text de Joan Yago que, novament, troba en l’humor la descongestió a la crua realitat.

‘Fairfly’ és una hora i vint minuts de conversa al voltant d’una taula que passa voltant. Una reflexió a 4 bandes de 4 persones ben diferents amb objectius comuns (o no). La posada en escena –amb el públic al voltant de l’acció– representa molt bé aquesta idea, com també ho fan els finíssims canvis d’escena amb rotació dels actors, que giren amb la mateixa inèrcia que empeny les seves vides i, de tant en tant, reben una plantofada. Els diàlegs col·loquials amb intervencions tallades, situacions comunes, referències properes, dades documentades i reaccions versemblants davant la trama fa que l’espectacle cobri una gran dosi de veritat, de retrat dins la ficció, d’allò que el que els passa m’ha passat a mi o sé d’algú a qui li ha passat o crec que podria passar perfectament...

El detonant és un ERO, però a nivell temàtic es toquen moltes tecles que configuren una melodia ben harmonitzada i amb esperit crític sobre el que volem, el que diem i el que realment fem. La felicitat, els ideals, la moral, la dignitat, l’èxit, la fama... Allò que anhelem no sempre coincideix amb aquell futur que esdevé present quan hi arribem. Però en tot cas, per això existeixen les segones (i, per sort, moltes més) oportunitats, per corregir-nos quan les coses no surten com esperàvem o quan no esperàvem que sortissin certes coses... que ve a ser el mateix. Per riure durant i debatre després de la funció.