Falaise

informació obra



Companyia:
Baró d'evel, Circa
Autor:
Yaron Lifschitz
Sinopsi:

Tant les representacions de  en el marc del Grec 2018 Festival de Barcelona com el retorn del muntatge al Teatre Lliure de Gràcia durant la passada temporada van haver de penjar el cartell d'"exhaurides les localitats", de tan ràpidament com va córrer el boca-orella sobre una companyia formada per la francesa Camille Decourtye i el català Blaï Mateu Trias, però també per uns animals que són part essencial en la poètica dels seus muntatges. A  era un corb i, aquest cop, seran un cavall i alguns coloms, a més d'uns quants col·laboradors, bona part acròbates, que comparteixen l'escenari amb la parella titular. Falaise (penya-segat o precipici en francès) és, efectivament, la segona part d'un díptic que naixia amb la idea d'explorar les oposicions, els contrastos, entre un blanc i un negre que tenyien les plomes de l'au però que també s'escampaven a poc a poc per tot el muntatge. Aquests mateixos colors, el blanc i el negre, tornen a tenyir l'escenari i els vestits dels intèrprets, uns artistes que protagonitzen una mena de ritual o cerimònia en moviment que troba la seva força en la unitat d'un grup impulsat per una mateixa energia. Treballen i dansen plegats i a l'uníson sense renunciar, però, a les seves personalitats particulars i prenent cadascun els seus propis riscos. Tot passa en un espai a diferents nivells que permet que els artistes evolucionin, pugin, baixin, caiguin o llisquin mentre el cavall i els ocells es mouen lliurement per l'escena.

Crítica: Falaise

07/10/2019

NO ESTÀ TOT PERDUT

per Maite Guisado

Assistir a un espectacle de la companyia Baró d'Evel és endinsar-se en un univers d'una poètica pertorbadora, d'una tendresa impactant que unifica animals i persones, d'una duresa impregnada d'humor i d'una plàstica, una musicalitat i un moviment potents i corprenedors.

Deprés de Bèsties, un espectacle de carpa, amb la companyia tornà a entrar en un teatre, com ara amb Falaise, que a Barcelona es va estrenar al Grec 2019 i ara hi torna al Teatre Lliure de Montjuïc. No sorprèn però satisfà veure a cada funció la sala plena a vessar, el públic vibrar i al final aplaudir entusiasmat dempeus. Demostra que el personal s'engresca amb propostes escèniques gens convencionals si se li dóna l'oportunitat de veure-les i viure-les. Falaise és sens dubte una vivència. Una experiència artística, sí, però sobretot vital. Bella, primària, esperançadora.

No sé quin és el ressort que dispara dins meu com a espectadora, però em quedo absolutament emocionada i no paro de reviure'l després en la memòria.

Mentre hi hagi gent com en Blaï Mateu, la Camille Decourtye i tota la seva troupe que facin aquestes coses i persones que ho vagin a veure, no està tot perdut.