Filumena Marturano

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Clara Segura, Marissa Josa, Jordi Llovet, Eduard Muntada, Xavier Ruano, Josep Sobrevals, Sergi Torrecilla, Carla Vilaró, Montse Vellvehí, Enrico Ianniello
Ajudantia de direcció:
Albert Reverendo
Direcció:
Oriol Broggi
Escenografia:
Oriol Broggi
Il·luminació:
Pep Barcons
Vestuari:
Nina Pawlowsky
Caracterització:
Àngels Salinas
So:
Oscar Villar
Sinopsi:

Després de 25 anys de viure mantinguda per Domenico Soriano i múltiples negatives a casar-se amb ella, Filumena decideix fingir una greu malaltia per aconseguir que al llit de morta Domenico accepti contraure matrimoni. La casa és plena de metges i veïns, i enmig d’aquest ambient fúnebre arriba el capellà per donar-li l’extremunció i s’organitza el casament. Mentrestant, una jove amant de Domenico espera ansiosament a l’habitació del costat que Filumena traspassi… Però un cop casats Filumena Marturano s’aixeca del llit fresca com una rosa, i és aquí que comença l’espectacle.

Què ha empès a Filumena a muntar tota aquesta farsa? Perquè la seva obsessió per casar-se amb Domenico? I ell perquè portava 25 anys defugint el matrimoni? Aquesta és una comèdia d’embolics, secrets i intencions capgirades. Filumena és la protagonista d’un periple de vida que l’ha conduïda a enganyar, robar i aprofitar-se de Domenico, que sempre ha nedat en la opulència. L’esclat de la seva relació amorosa esquitxa a tothom qui els envolta i fins i tot a qui encara no els envolta. Tota la veritat és bolcada sobre la taula, però ja sabem que la veritat sovint és dolorosa…

Els aires d’Itàlia d’Eduardo De Filippo tornen a La Perla 29 per parlar-nos de l’amor i la venjança, de l’instint de supervivència i la petitesa humana. Un retrat a la napolitana on l’estima es posa a prova i ens recorda que l’amor és una força que a vegades rebota en direccions oposades.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Filumena Marturano

17/06/2021

No digui Biblioteca, digui Nàpols!

per Pep Vila

A les acaballes de la temporada hem vist una de les millors obres del curs, una autèntica festa, es diria que el teatre comença a celebrar aquesta desescalada tan esperada. I ho ha fet amb una obra en què, segons després d'acabar, fa saltar de la cadira el públic, de forma unànime, tots dempeus. No podia tenir millor elogi una obra tan divertida i dramàtica alhora que és, penso, amb permís de "Natale in casa Cupiello", la millor obra del dramaturg Eduardo de Filippo, una autèntica benedicció per a les arts escèniques,

A banda de la història, la d'una Filumena que, menysvalorada pel seu marit Domenico fingeix una malaltia que farà que aquest es casi amb ella. Instants després, Filumena es recupera miraculosament, i aquí comença l'obra. A banda d'això, el primer gran mèrit és un fitxatge "cinc estrelles", el del gran Enrico Ianniello, un prestigiòs actor napolità afincat a Catalunya (El Maresme), membre de la companyia de Toni Servillo, que fa una autèntica exhibició.

El segon mèrit, i no necessàriament per aquest ordre: una esplèndida escenografía que introdueix el públic a casa de Domenico i Filumena i el públic ho viu com si estigués a la seva pròpia llar, tot molt proper. I molt còmode s'ha sentit el creador d'aquesta escenografía, Oriol Broggi, dirigint una obra que és un autèntic cant al teatre.

I finalment, no podia ser d'altre manera: una gran actriu que és pur caràcter, catalana o italiana o ves a saber què, que ja ens va enlluernar a "La rosa tatuada" o a "Una giornatta particulare" i a qui li quadra el paper de napolitana dolguda i amb esperit de revenja. Clara Segura supera a més el repte d'enfrontar.se a l'escenari a un autèntic actor napolità, Ianniello.

Afegim més coses positives? I tant! Uns secundaris excel.lents (tots) que hi posen el contrapunt i un ritme que va de la comèdia al drama, ara torna a la comèdia i empalma amb l'emotivitat final, un final que potser s'allarga...però és que se'ls ha de perdonar, estaven tan còmodes actuant!. Tot plegat, "Filomena Marturano" és teatre pur que fa riure i molt, i també toca la fibra. Ho té tot. I tot és bó.