Flor de nit

Musical

informació obra


Companyia:
Gataro
Intèrprets:
Beth Rodergas /Ariadna Suñé, Lluís Canet, Jorge Velasco / Lluís Parera , Bealia Guerra /Marta Capel, Frank Capdet / Marc Pujol , Gracia Fernández, Joan Vázquez
Direcció:
Víctor Álvaro, Lluís Danés
Direcció Musical:
Xavier Torras
Composició musical:
Albert Guinovart, Xavi Lloses
Coreografia:
Bealia Guerra
Escenografia:
Víctor AIGo
Il·luminació:
Quico Gutiérrez (AAI)
Vestuari:
Núria Llunell
Caracterització:
Núria Llunell
Producció:
Savina Figueras
Autoria:
Manuel Vázquez Montalbán
Dramatúrgia:
Joan Lluís Bozzo / Dagoll Dagom
Interpretació musical:
Laura Marin (violí)
Sinopsi:

Flor de nit és un cabaret del Paral·lel que reuneix la Barcelona dels artistes i dels rics, dels senyorets i les noies d’alterne, dels revolucionaris i dels reaccionaris, en aquells anys d’esperança, entre l'exposició Universal del 29 i l’esclat de la Guerra Civil.
Sobre aquest fons històric, Flor de nit ens parla d’un triangle amorós a quatre bandes: Rosa, una de tantes noies obreres que intentaven fer-se un lloc a la faràndula, lluita per ser ella mateixa mentre es debat entre Quimet, un anarquista idealista sense sort, i Sebastià Reynals, etern voyeur, bon vivant, l’intel·lectual que juga a relacionar-se de nit amb les flors prohibides del Paral·lel. I Coloma, promesa de Sebastià, juga l’ingrat paper d’haver d’acceptar el seu rol fora d’aquest joc, en una època en què tenir querida fins i tot aportava prestigi a ulls de certa classe social.
El cabaret Flor de Nit suposa tot un símbol del que va ser la vida noctàmbula de la Barcelona d’entreguerres i, alhora, constitueix una metàfora de la Rosa, la protagonista d’aquesta comèdia musical.

Crítica: Flor de nit

12/11/2014

El cabaret com a mitjà de comunicació

per Toni Polo

Ve de gust traslladar-nos al Paral·lel de la Barcelona més canalla, més radical i més viva de la història, la dels anys previs a la Guerra Civil, una ciutat efervescent, que bullia en tots els sentits (polític, cultural, social...) i que feia nit en aquesta avinguda que era una referència a tot Europa, que “era Broadway”. La companyia Gataro ha decidit que la millor manera de fer-ho és, a través d’un cabaret com el que ha muntat a casa seva, el teatre Almería, a partir del clàssic de Dagoll Dagom, amb música de Guinovart i text de Vázquez Montalbán. El que mana en aquest espectacle coral, però, és l’espectacle, les cançons, el cabaret a través del qual se’ns explica un triangle amorós entre una noia de la nit, un anarquista idealista i un bon vivant en aquella Barcelona que queda tan lluny de l’actual.

Els bons vímets ben treballats donen com a resultat una peça rodona. És el que passa amb Flor de nit. No és fàcil explicar una història amb cançons i aquí l’espectador no perd el fil en cap moment, a cop de piano, de violí, de clarinet... Tot al damunt de l’escenari, capitanejat per un pianista, Adelaida, que fa l’ullet constantment, convertint-se en un personatge més. Els números musicals tenen tota la intensitat que requereixen, ja sigui quan agafen el caire més canalla (“jo hi poso el bacallà, el plàtan que el posi un altre”, canta una diva del cabaret...), quan representen una vaga de treballadors, quan “les esperances es tornen desesperacions” o quan criden a la llagrimeta romàntica dins del triangle (sempre imperfecte) amorós.


Trivial