Flor de nit

Musical

informació obra


Companyia:
Gataro
Intèrprets:
Beth Rodergas /Ariadna Suñé, Lluís Canet, Jorge Velasco / Lluís Parera , Bealia Guerra /Marta Capel, Frank Capdet / Marc Pujol , Gracia Fernández, Joan Vázquez
Direcció:
Víctor Álvaro, Lluís Danés
Direcció Musical:
Xavier Torras
Composició musical:
Albert Guinovart, Xavi Lloses
Coreografia:
Bealia Guerra
Escenografia:
Víctor AIGo
Il·luminació:
Quico Gutiérrez (AAI)
Vestuari:
Núria Llunell
Caracterització:
Núria Llunell
Producció:
Savina Figueras
Autoria:
Manuel Vázquez Montalbán
Dramatúrgia:
Joan Lluís Bozzo / Dagoll Dagom
Interpretació musical:
Laura Marin (violí)
Sinopsi:

Flor de nit és un cabaret del Paral·lel que reuneix la Barcelona dels artistes i dels rics, dels senyorets i les noies d’alterne, dels revolucionaris i dels reaccionaris, en aquells anys d’esperança, entre l'exposició Universal del 29 i l’esclat de la Guerra Civil.
Sobre aquest fons històric, Flor de nit ens parla d’un triangle amorós a quatre bandes: Rosa, una de tantes noies obreres que intentaven fer-se un lloc a la faràndula, lluita per ser ella mateixa mentre es debat entre Quimet, un anarquista idealista sense sort, i Sebastià Reynals, etern voyeur, bon vivant, l’intel·lectual que juga a relacionar-se de nit amb les flors prohibides del Paral·lel. I Coloma, promesa de Sebastià, juga l’ingrat paper d’haver d’acceptar el seu rol fora d’aquest joc, en una època en què tenir querida fins i tot aportava prestigi a ulls de certa classe social.
El cabaret Flor de Nit suposa tot un símbol del que va ser la vida noctàmbula de la Barcelona d’entreguerres i, alhora, constitueix una metàfora de la Rosa, la protagonista d’aquesta comèdia musical.

Crítica: Flor de nit

14/11/2014

L'essència d'una època

per Teresa Ferré

La companyia Gataro ha traslladat al petit format i en forma de cabaret aquell musical que suposà la maduresa de Dagoll Dagom quan es va estrenar el 1992. Ara Flor de Nit és la cantant Beth Rodergas, sens dubte un bon reclam per a l'espectacle.

Rodergas no és una bona actriu, però sí una gran cantant i aquí ho demostra lliurant-se totalment al personatge amb la seva arma més poderosa: una  veu impecable i de dicció absolutament clara. Qui aconsegueix fer el ple entre interpretació i cant és Gracia Fernández , mentre que el mèrit de  Bealia Guerra és desdoblar-se en diferents personatges i signar la coreografia del muntatge. Pel que fa als personatges masculins cal destacar el mestre de cerimònies, Frank Capdet i algunes de les interpretacions musicals de Joan Vázquez. 

Gataro ha fet un treball de síntesi d’aquell triangle amorós que té com a context un període cabdal de la nostra història contemporània, el que va des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la Guerra Civil. Els magnífics textos, de Manuel Vázquez Montalbán, atorguen el protagonisme a un subjecte històric molt clar, la classe obrera, amb totes les llums i ombres. A més aquest espectacle també és un passeig per aquella “crónica sentimental” musical de la Barcelona de l’època amb els cuplets picantons, el xarleston, el tango i un himne d’homenatge al Paral·lel. 

Sense renunciar a l'essència aquesta és una Flor de Nit suposa un nou plantejament d’aquesta peça que suporta més que bé el pas del temps. Els amfitrions de l'Almeria Teatre han aconseguit realitzar un espectacle ideal per fer gira en espais petits i, molt important, recomanable tant per a adolescents com per aquells qui van viure el moment històric de l'obra.

Trivial