Flor de nit

Musical

informació obra


Companyia:
Gataro
Intèrprets:
Beth Rodergas /Ariadna Suñé, Lluís Canet, Jorge Velasco / Lluís Parera , Bealia Guerra /Marta Capel, Frank Capdet / Marc Pujol , Gracia Fernández, Joan Vázquez
Direcció:
Víctor Álvaro, Lluís Danés
Direcció Musical:
Xavier Torras
Composició musical:
Albert Guinovart, Xavi Lloses
Coreografia:
Bealia Guerra
Escenografia:
Víctor AIGo
Il·luminació:
Quico Gutiérrez (AAI)
Vestuari:
Núria Llunell
Caracterització:
Núria Llunell
Producció:
Savina Figueras
Autoria:
Manuel Vázquez Montalbán
Dramatúrgia:
Joan Lluís Bozzo / Dagoll Dagom
Interpretació musical:
Laura Marin (violí)
Sinopsi:

Flor de nit és un cabaret del Paral·lel que reuneix la Barcelona dels artistes i dels rics, dels senyorets i les noies d’alterne, dels revolucionaris i dels reaccionaris, en aquells anys d’esperança, entre l'exposició Universal del 29 i l’esclat de la Guerra Civil.
Sobre aquest fons històric, Flor de nit ens parla d’un triangle amorós a quatre bandes: Rosa, una de tantes noies obreres que intentaven fer-se un lloc a la faràndula, lluita per ser ella mateixa mentre es debat entre Quimet, un anarquista idealista sense sort, i Sebastià Reynals, etern voyeur, bon vivant, l’intel·lectual que juga a relacionar-se de nit amb les flors prohibides del Paral·lel. I Coloma, promesa de Sebastià, juga l’ingrat paper d’haver d’acceptar el seu rol fora d’aquest joc, en una època en què tenir querida fins i tot aportava prestigi a ulls de certa classe social.
El cabaret Flor de Nit suposa tot un símbol del que va ser la vida noctàmbula de la Barcelona d’entreguerres i, alhora, constitueix una metàfora de la Rosa, la protagonista d’aquesta comèdia musical.

Crítica: Flor de nit

19/10/2014

Un equilibrat 'Flor de Nit' entre l'essència original i el segell Gataro

per Christian Machio

Fa temps que Flor de Nit demana a crits un revival, des que tota una nova generació aficionada al gènere el va descobrir gràcies a la seva edició en DVD (i que va propiciar diverses produccions amateurs arreu del territori) i encara més després de la versió concert celebrada al 2011 al Teatre Condal, produïda per la revista Teatralnet sota el paraigües de la Fundació Romea. Finalment han estat la gent de Gataro, gestors de l’Almeria Teatre, sota la direcció de Víctor Álvaro, els qui s’han atrevit a reviure l’espectacle filtrant-lo pel llenguatge que la companyia fa anys que exhibeix en les seves produccions tant musicals com de text.

A l’Almeria Teatre trobareu una versió de Flor de Nit reduïda per força en espai, músics (especialment destacable la brillant direcció musical de Xavier Torras) i repartiment, però que manté la grandesa poètica de la ploma de Montalbán.

Un relat que apareix esquitxat pels números d’un cabaret tronat i que són el respir lúdic i festiu de l’espectador gràcies a la vedette principal, la Mimí, i el Gran Tonet, mestre de cerimònies. Dos papers on Gracia Fernández llueix especialment en la seva vessant més còmica i Frank Capdet hi aporta més d’una novetat respecte a l’original. El trident protagonista format per Beth Rodegas, Lluís Canet i Jorge Velasco compleix amb nota la responsabilitat d’aconseguir que la funció mai decaigui. Bealia Guerra, que a més signa les contundents coreografies, crea un atractiu desdoblament entre sensual corista i la quotidiana Remei, soferta esposa del Paquitu, un Joan Vázquez amb una fins ara insòlita capacitat de transformisme que té els seus millors moments en el tango {Lo más profundo es la piel} i en la (encara avui dia) reivindicativa {Bandera blanca d’esperança}.


Trivial