Flor de nit és un cabaret del Paral·lel que reuneix la Barcelona dels
artistes i dels rics, dels senyorets i les noies d’alterne, dels
revolucionaris i dels reaccionaris, en aquells anys d’esperança, entre
l'exposició Universal del 29 i l’esclat de la Guerra Civil.
Sobre aquest fons històric, Flor de nit ens parla d’un triangle
amorós a quatre bandes: Rosa, una de tantes noies obreres que intentaven
fer-se un lloc a la faràndula, lluita per ser ella mateixa mentre es
debat entre Quimet, un anarquista idealista sense sort, i Sebastià
Reynals, etern voyeur, bon vivant, l’intel·lectual que juga a
relacionar-se de nit amb les flors prohibides del Paral·lel. I Coloma,
promesa de Sebastià, juga l’ingrat paper d’haver d’acceptar el seu rol
fora d’aquest joc, en una època en què tenir querida fins i tot aportava
prestigi a ulls de certa classe social.
El cabaret Flor de Nit suposa tot un símbol del que va ser la vida
noctàmbula de la Barcelona d’entreguerres i, alhora, constitueix una
metàfora de la Rosa, la protagonista d’aquesta comèdia musical.
Magnífica adaptació del ja clàssic musical composat per l´Albert Guinovart (Maricel) i amb textos de Manuel Vázquez Montalbán i Joan Lluis Bozzo. Aquí reduit dins el marc d´un cabaret minimalista i en format de concert-actuat-espectacle. Una inspirada direcció escénica (Victor Alvaro) i musical (Xavier Torras), amb un molt encertat disseny de llums (Quico Gutierrez), unes acurades coreografies (Bealia Guerra), i un notable i conjuntat treball coral dels deu actors-cantants-ballerins, conformen un brillant espectacle. Una posta en escena vibrant i portada a bon ritme que manté el fil dramàtic que segueix el recorregut vital de la noia obrera devinguda cupletista, del contexte històric en que es desenvolupa ( l´agitada Barcelona de 1926 fins l´inici de la Guerra Civil) i del dramàtic triangle amorós en el que buscant sobreviure acaba atrapada. Beth interpreta amb solvència a Rosa, la protagonista, donant-li un aire ingenu que li dona més dramatisme en el tram final de l´obra. Estupenda en la part cantada. LLuis Canet també dibuixa molt bé el seu personatge des de l´inici com a bon jan, fins l´anarquista dogmàtic del final. Jorge Velasco li dona galanor, joventut i aire de playboy-fill de papà al cronista Sebastià Reynals. Frank Capdet en fa tota una creació del Gran Tonet i es desdobla perfectament en el personatge de l´industrial amant de la bohemia. Desdoblant-se en diversos personatges, Bealia Guerra, composa una la soferta Remei, desdoblant-se amb la sensual corista. Joan Vazquez, està molt encertat, donant-li el punt just reivindicatiu del travesti homosexual Paquitu, brillant especialment en el seu tango. Finalment menció especial per a Gracia Fernández que broda el personatge de Mimí (“pizpireta i pícara”, cara de nena i cos de vici), cantant el cuplé amb la gràcia i l´intenció amb que ja va destacar als espectacles de la Companyia La Barni.
Victor Alvaro (1972), és llicenciat per l´Institut del Teatre de Barcelona. Des de 1997 porta una activa trajectòria com a actor, ajudant de direcció, director i dramaturg. El 2009 va rescatar de la desaparició el teatre de la Casa Almería, transformant-lo en l´actual Almería Teatre, en el que a més d´acollir diversos espectacle aliens, produeix i co-produeix espectacle dins del projecte de treball artístic Gataro que dur endavant des de l´any 1998 (Black Rider, El casament dels petits burgesos, La gran duquesa de Gerolstein…). www.gataro.com
Xavier Torras (1980), va començar el seu idíli amb la música i el piano als set anys. La seva tasca com a compositor i director musical l´ha centralitzat preferentment en el món del teatre i també del cinema. Ha portat la direcció musical d´espectacles de gran format com Mamma Mía i Jesucristo Superstar i el Live in Burlesque a El Molino. Ha composat entre d´altres la música pels espectacles : Molt sorollxShakespeare, d´El Musical més Petit, Sherlock Holmes i el Club dels pèl rojos, dels Lazzigags, per diversos espectacles de Pep Bou i recentment al mateix escenari del teatre Almeria, Over the moon (homenatge a Jonathan Larson). També va ser el director musical de la versió cantada i amb orquestra de Flor de Nit, el 7 de febrero del 2011. Va ser professor de cant del programa de TVE, El coro de la càrcel. www.xaviertorras.com
Bealia Guerra, és actriu-cantant-ballerina i coreògrafa. Va iniciar la seva trajectòria professional amb El Musical més Petit (El somni de Mozart-97). Des de llavors se l´ha pogut veure entre d´altres en musicals com Chicago (Teatro Apolo de Madrid i gira per Espanya-1999), Casta Diva (de nou amb El Musical més Petit-Teatreneu), Romeo i Ofèlia (primer contacte amb Victor Alvaro-Nou Tantarantana), Fama (Teatre Tívoli), Suite Bufa (de nou amb Victor Alvaro- Nou Tantarantana i gira per Espanya), Arriba una cançó (amb Jaume Sisa i dirigits per Oriol Broggi-Teatre Alegría de Terrassa), Grease (Teatre Victòria, dirección Ricard Reguant). Munta les coreografies de La Familia Irreal (Teatre Victòria-20012-13). El 2009 entra a formar part de l´equip de ´Almería Teatre (Black rider, El casament dels petits burgesos, I got Gershwin…) i alterna el seu treball als escenaris amb la docència. http://redteatral.net/actores-bealia-guerra
Beth Rodergas-Beth
(Súria, 23-12-1981). Cantant i actriu que va aconseguir una gran popularitat gràcies a la segona edició d´O.T. Desprès del seu pas televisiu i aliena als cants de sirenes per fer una carrera comercial com a cantant sotmesa a una discogràfica, ha seguit la seva línea personal, aconseguint una interessant i ascendent trajectòria artística com a actriu (Pels pèls-Teatre Borràs-2006-07, Tirant lo blanc-Calixto Bieito-Teatre Romea-2007-08, Boeing Boeing-2009-2010, L´îlla dels Monzons-Quim Monzó-2010, La dona vinguda del futur-TNC-2013). Ha intervingut a dues pel,lícules i ha presentat diversos programes a TV3. Com ha cantant i al marge d´OT, ha editat els àlbums : Otra realidad-2003, Concert al Palau de la Música Catalana-2004, My own way home-2006, Segueix-me el fil-2010 i el seu darrer disc, Familia-2014.
http://bethrodergas.blogspot.com
Frank Capdet
(Barcelona, 1971), és llicenciat en Humanitats per l´UAc i com a actor per l´Institut del Teatre. Camaleònic actor-cantant amb una llarga trajectòria al teatre, la televisió i el cinema des del 1991. Havia treballat amb Victor Alvaro i al mateix teatre, en 1984, aquest mateix any, i anteriorment amb Ay,Carmela!-2012 i Black Rider-2011. També ha protagonitzat al teatre, entre d´altres, aquests darrers anys : Mierda de artistas (Teatros del Canal-Madrid-Tewatre Poliorama-2014), T´estimo ets perfecte, ja et canviaré (Teatre Poliorama-2013-Nominat Premi Butxaca Millor Actor de Musical), La Bella i la Bèstia-Gira per Espanya-2012, Mort d´un viatjant-Mario Gas-Teatre Lliure-Teatro Español-2009 i Fama (Teatro Calderón de Madrid i Teatre Apolo-2008). http://facebook.com/frankcapdet
Lluís Canet
Músic i actor i cantant comença els seus estudis a la seva natal Artà a Mallorca. És un dels creadors del grup de rock Pitjoestàstú. Va estudiar a l´Escola Memory i es va incorporar al projecte Gataro amb Victor Alvaro a l´Almería Teatre, on ha participat en El sopar dels petits burgesos i La frau. També ha treballat en els muntatges per a public familiar, Tarzán el musical i Robin Hood. Com a músic ha treballat amb la Companyia La Barni Teatre. Un dels seus últims treballs ha estat l´opereta, The Sorcerer´s Pub (2013)
Jorge Velasco
Actor-cantant i ballarí. Ha estudiat música i cant coral des de ben jove a la seva natal Terrassa. Posteriorment dansa i interpretació. Diplomat a l´Escola Cocó Comín de Teatre Musical. Posteriorment passa per l´Escola Nancy Tuñón. Va debutar a Madrid protagonitzant el musical, Blancanieves Boulevar, el musical (Teatro de Madrid-2010), posteriorment Cop de Rock-Cia Dagoll Dagom (Teatre Victòria-2011), Tot es fum (Nau Ivanow-2011-12), Mrs. Death (Versus Teatre-2013) i CeroSinceros (Mini-Teatres-2013). S´incorpora al projecte Gataro de l´Almería Teatre, on ha intervingut en els muntatges Carmen (2014). http://ca.es.facebook.es/jorgevelasco i http://jorgevelasco.net
Gracia Fernández
Va estudiar a les Aules de Barcelona, combinant els estudis d´interpretació amb els de cant, dansa i flamenc. Desprès d´actuar en diversos muntatge a la companyia d´Aules i amb la Santi Arisa Band Explosion (Estadi Olímpic de Montjuïc), va destacar plenament amb els seus treballs amb la Companyia La Barni, Ojos verdes i Le llaman copla. Actriu de gran vis còmica però a l´hora de gran intensitat dramática i un art especial per cantar el cuplé i la copla. http://blogculturalia.net/tag/gracia-fernandez,
Joan Vázquez
Polifacètic actor-cantant- ballarí-dramaturg-traductor i adpatador. Des del 1999-2001 que debuta com a professional al musical Rent (Teatre Principal-Teatro Coliseum de Madrid), My fair lady (Teatro Colieum-Madrid-2001-02), Gaudí (BTM, 2002-03), Bagdad Café (BTM, 2004-05), Mamma mía! (BTM-2007-09), Los chicos de Historia (Josep María Pou-Teatros del Canal-2009-10), Hair (Teatre Apolo-Teatro Coliseum de Madrid-2010-2012), al bell mig diversos muntatges amb El Musical Més Petit, traduccións-adaptacions i debut com a director i com a dramaturg i professor a les escoles Aules des dels inicis. www.joanvazquez.com
Flor de nit, va ser estrenada per la Companyia Dagoll Dagom, el 7 d´abril de 1992. La música és d´Albert Guinovart i els textos de Manuel Vázquez Montalbán, amb afegits de Joan Lluis Bozzo. El repartiment inicial comptava amb Carme Cuesta (la noia obrera esdevinguda cupletista, la Rosa), Carlos Gramaje (el cronista burgès Reynals), Oscar Mas (l´obrer anarquista Quimet), Isabel Soriano (la cupletista Mimí), Pep Cruz (el Gran Tonet, mestre de cerimònies i propietari del Cabaret) i un repartiment fins a 20 actors i actrius, cantants i ballarins. Es varen fer 248 representacions i la van veure uns 150.000 espectadors. Amb la música i les cançons es va editar un CD del que es van vendre 15.000 copies. www.dagolldagom.com
Text/informació: ferranbaile@gmail.com