Flor de nit

Musical

informació obra


Companyia:
Gataro
Intèrprets:
Beth Rodergas /Ariadna Suñé, Lluís Canet, Jorge Velasco / Lluís Parera , Bealia Guerra /Marta Capel, Frank Capdet / Marc Pujol , Gracia Fernández, Joan Vázquez
Direcció:
Víctor Álvaro, Lluís Danés
Direcció Musical:
Xavier Torras
Composició musical:
Albert Guinovart, Xavi Lloses
Coreografia:
Bealia Guerra
Escenografia:
Víctor AIGo
Il·luminació:
Quico Gutiérrez (AAI)
Vestuari:
Núria Llunell
Caracterització:
Núria Llunell
Producció:
Savina Figueras
Autoria:
Manuel Vázquez Montalbán
Dramatúrgia:
Joan Lluís Bozzo / Dagoll Dagom
Interpretació musical:
Laura Marin (violí)
Sinopsi:

Flor de nit és un cabaret del Paral·lel que reuneix la Barcelona dels artistes i dels rics, dels senyorets i les noies d’alterne, dels revolucionaris i dels reaccionaris, en aquells anys d’esperança, entre l'exposició Universal del 29 i l’esclat de la Guerra Civil.
Sobre aquest fons històric, Flor de nit ens parla d’un triangle amorós a quatre bandes: Rosa, una de tantes noies obreres que intentaven fer-se un lloc a la faràndula, lluita per ser ella mateixa mentre es debat entre Quimet, un anarquista idealista sense sort, i Sebastià Reynals, etern voyeur, bon vivant, l’intel·lectual que juga a relacionar-se de nit amb les flors prohibides del Paral·lel. I Coloma, promesa de Sebastià, juga l’ingrat paper d’haver d’acceptar el seu rol fora d’aquest joc, en una època en què tenir querida fins i tot aportava prestigi a ulls de certa classe social.
El cabaret Flor de Nit suposa tot un símbol del que va ser la vida noctàmbula de la Barcelona d’entreguerres i, alhora, constitueix una metàfora de la Rosa, la protagonista d’aquesta comèdia musical.

Crítica: Flor de nit

08/01/2015

Una joia difícil, cuidada fins a l'extrem

per Jordi Bordes

"Flor de nit" és un musical per als amants de les coses ben fetes. Hi ha punts de trasngressió divertida (gràcies a la Mimí, al Paquitu i al gran Thonet) però hi ha per sobre de tot, una lluita de convertir les idees en realitat i una constatació d'una derrota (la de la II República que cau per una Guerra Civil) enmig d'una trama d'amor que mostra totes les contradiccions del moment. De fet, aquell entusiasme obrer i democràtic de la Ii República, que es reproduiria en certa manera durant la transició es reviu ara amb la demanda de major veu per al ciutadà. Aquesta perla que va estrenar Dagoll Dagom el 1992 i que la va recuperar, en versió concert el 211 la revista digital Teatralnet, ara torna a escena. Ho fa amb la simplicitat de l'essència. Això fa que el pes en les interpretacions sigui molt més elevat (no hi ha grans elements que distreguin). Afortiunadament, les interpretacions dels personatges són molt matisades i permet saltar amb facilitat del traç gros del gran Thonet a la lluita per triar l'amor de la Rosa (Beth Rodergas, una veu més que fiable d'aquesta peça de lleus equilibris en la que ell defensa el seu personatge amb molta solvència). Molt bon treball. Últims dies per veure-ho abans que faci gira que es mereixeria que fos ben àmplia.

Trivial