Forasters vindran...

informació obra



Direcció:
Marta Galán Sala
Dramatúrgia:
Marta Galán Sala
Intèrprets:
Susanna Barranco , Núria Lloansí, Juan Navarro
Il·luminació:
Ana Rovira
Escenografia:
Xesca Salvà
Vestuari:
Anna Estany
So:
Àlex Polls
Sinopsi:

Forasters vindran... és un projecte que aplega un grup d'artistes independents de les arts escèniques, plàstiques, audiovisuals i professionals de la mediació artística, l'acció social i comunitària i la recerca històrica amb l’objectiu d’investigar diferents metodologies que impliquen la irrupció d’elements d'allò “real” en la composició formal o artística. La idea és explorar de quina manera podem transferir aquesta informació que prové de la realitat, del testimoni, de la vida, al context de l'obra artística o de la ficció escènica. 

Un projecte que articula diferents processos artístics, documentals i comunitaris i que s’esdevé en tres fases consecutives: una primera fase de recerca comunitària i documental amb un grup de 9 persones protagonistes de la migració interna dels anys 50 i 60 a Barcelona i un grup de joves de la migració global; una segona fase de residència artística al Teatre Lliure, on aquest material ha pres forma escènica amb els actors Susanna Barranco, Núria Lloansi i Juan Navarro, i una tercera fase prevista per al juliol de 2021, quan es reprendrà la relació amb el grup de joves per generar una obra escènica comunitària.

La creació que presentem a l'Espai Lliure es concentra en la recerca històrica i documental amb les persones que van migrar a Barcelona als anys 50 i 60. Malgrat el desemparament i la vulnerabilitat, els seus testimonis revelen moviments d’autorganització, lluita veïnal i autoconstrucció de casa, de vida, de futur... Un futur que pren cos i es fa presència en el relat autobiogràfic de la Susanna Barranco, neta d'aquesta migració.

La recerca també ens ha dut al Centro de Clasificación de Indigentes de Montjuïc; un centre d´internament i deportació de les persones que arribaven a Barcelona i no acreditaven tenir feina o residència; un espai sinistre de repressió franquista, lligat també a l’espoli colonial, que ha desaparegut (literalment) del mapa de la ciutat, però que persisteix en la memòria de totes les persones amb qui hem parlat...
- Marta Galán Sala

Crítica: Forasters vindran...

12/04/2021

La memòria dels altres

per Manuel Pérez i Muñoz

|«L’home andalús [...] viu en un estat d’ignorància i de misèria cultural, mental i espiritual». Jordi Pujol va haver de disculpar-se per aquesta arenga xenòfoba que va publicar el 1976 per advertir sobre el risc de destrucció que, al seu parer, corria Catalunya davant la immigració. És un enganxós exemple entre els documents rescatats per 'Forasters vindran...', espectacle sobre l’onada migratòria dels anys 50 i 60 del segle passat. La directora Marta Galán, resident al Lliure, ha reunit un grup d’artistes per crear una estimulant combinació entre testi-moni i poesia escènica.

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA AL MITJÀ