Forasters vindran...

Teatre

informació obra


Direcció:
Marta Galán Sala
Dramatúrgia:
Marta Galán Sala
Intèrprets:
Susanna Barranco , Núria Lloansí, Juan Navarro
Il·luminació:
Ana Rovira
Escenografia:
Xesca Salvà
Vestuari:
Anna Estany
So:
Àlex Polls
Sinopsi:

Forasters vindran... és un projecte que aplega un grup d'artistes independents de les arts escèniques, plàstiques, audiovisuals i professionals de la mediació artística, l'acció social i comunitària i la recerca històrica amb l’objectiu d’investigar diferents metodologies que impliquen la irrupció d’elements d'allò “real” en la composició formal o artística. La idea és explorar de quina manera podem transferir aquesta informació que prové de la realitat, del testimoni, de la vida, al context de l'obra artística o de la ficció escènica. 

Un projecte que articula diferents processos artístics, documentals i comunitaris i que s’esdevé en tres fases consecutives: una primera fase de recerca comunitària i documental amb un grup de 9 persones protagonistes de la migració interna dels anys 50 i 60 a Barcelona i un grup de joves de la migració global; una segona fase de residència artística al Teatre Lliure, on aquest material ha pres forma escènica amb els actors Susanna Barranco, Núria Lloansi i Juan Navarro, i una tercera fase prevista per al juliol de 2021, quan es reprendrà la relació amb el grup de joves per generar una obra escènica comunitària.

La creació que presentem a l'Espai Lliure es concentra en la recerca històrica i documental amb les persones que van migrar a Barcelona als anys 50 i 60. Malgrat el desemparament i la vulnerabilitat, els seus testimonis revelen moviments d’autorganització, lluita veïnal i autoconstrucció de casa, de vida, de futur... Un futur que pren cos i es fa presència en el relat autobiogràfic de la Susanna Barranco, neta d'aquesta migració.

La recerca també ens ha dut al Centro de Clasificación de Indigentes de Montjuïc; un centre d´internament i deportació de les persones que arribaven a Barcelona i no acreditaven tenir feina o residència; un espai sinistre de repressió franquista, lligat també a l’espoli colonial, que ha desaparegut (literalment) del mapa de la ciutat, però que persisteix en la memòria de totes les persones amb qui hem parlat...
- Marta Galán Sala

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Forasters vindran...

07/04/2021

Teatre per debatre

per Pep Vila

...i perdoneu pel rodolí del títol, però és així. "Forasters vindran" és teatre de denuncia i d'homenatge alhora. Homenatge i record a tots aquells emigrants que després de la Guerra Civil i durant el franquisme, els anys 50 i 60, van arribar a Catalunya procedents de diferents indrets de la península, i dels quals segons l'obra no se n'ha parlat prou i si s'ha fet, no se n'ha parlat bé. I d'aquí vindria la denuncia: l'autora i directora Marta Galán i els intèrprets, encapçalats per Susana Barranco, exposen que a Catalunya hi havia un sentiment antimigratori.

I encara van més lluny: comencen girant la vista cap al darrera però denuncien comportaments similars més aviat propers amb noms i cognoms; per exemple, el de Jordi Pujol. I tot això ho expressen a través del teatre documental, recollint les imatges i els testimonis d'un seguit de supervivents, i ho combinen amb l'autobiografía de la mateixa Susana Barranco, neta i filla d'emigrants, i que sempre ho ha viscut en primera persona. I es descobreixen coses amagades i que ens remouen, com per exemple el "Palacio de las Misiones" a Barcelona, que es va convertir en una presó on anaven a parar els emigrants sense papers...

Brillant a l'hora de tractar el tema i barrejar les imatges amb la interpretació (personalment, només hi trobo una llacuna: algun temps mort que fa perdre una mica el ritme de l'obra), "Forasters vindran" també es va beneficiar (almenys,mel dia de l'estrena) dels testimonis presents a la sala, que interactuaven i parlaven en veu alta comentant les fotografies de quan eren joves. Com en tota peça de denúncia, però, hi haurà gent que estigui d'acord amb el que veu...i d'altres que no...però aquí sorgeix la gran riquesa de l'obra: doncs això, teatre per debatre.