L’any 1818, Mary Shelley va dotar d’una vida perdurable el seu cèlebre monstre, que amb la seva multiplicitat orgànica acabaria esdevenint un mite fonamental de la nova societat contemporània, abocada a un replantejament profund de les construccions d’identitat en el nou món marcat per la industrialització i la reorganització dels poders fàctics.
Dos-cents anys després de la primera publicació de la novel·la, la directora Carme Portaceli porta a escena la història d’aquest Prometeu modern amb una dramatúrgia de Guillem Morales (director i guionista de la premiada pel·lícula Los ojos de Julia) que indaga en els territoris més tenebrosos de la humanitat ferida del mite.
Havia de ser un dels espectacles per excel.lència de la temporada...i per a mí, ho és. Per les imatges que veiem en una gran cortina, per què ens transporta al infern d'una creació antinatural...per la música claustrofòbica que ens introdueix en un malson, el d'un creador que no accepta la repsonsabilitat del ésser que ha creat.
I espectacle també pel seu dinamisme, i les seqüències es succeeixen amb gran rapidesa. I, no m'oblido, menció especial per la criatura, un autèntic treball d'orfebrería i maquillatge de Laura Pérez i Carla Casals que li posen rostre al monstre..i a partir d'aquí, Joel Joan hi posa el seu innegable talent fins al punt que ho converteix en n dels seus millors treballs. El que dèiem, espectacle amb totes les de la llei