Tímid i atemorit se´ns presenta demanant perdó perque farà tot allò que diu que no sap fer i allò que sap fer, també. Perdó als actors de teatre de text i en general, als cantants, als mims, als ballarins, als alumnes de l´Institut del Teatre que després de quatre anys d´estudis busquen un escenari per actuar i ell si el té i perdó a tots els que no ha demanat perdó. El pallasso de l´Oriol es tota una creació extraordinària com extraordinari es tot l´espectacle. Acomplexat, humil, però a l´hora entremaliat i a vegades gamberro.
La posta en escena
L´escenari està vuit, sols a un extrem, de forma discreta una màquina emprenedora que avançat l´espectacle es convertirà en un personatge més que interactuarà amb el protagonista. Ell simplement vol un donut que està a la part de dalt, disciplinadament introdueix una moneda, però la màquina va donant-li de tot menys el dònut que ell demana. S´enfada, colpeja, reclama, inclús té un encès i a l´hora comprensiu diàleg amb el tècnic de reparacions a través del audiòfon de la màquina.
L´Oriol Pla Solina s´obre en canal i mostra a través del seu clown, totes les pors, els dubtes, els somnis, les ambicions, les frustracions i en el fons la necessitat d´afecte, de ser i sentir-nos estimats. Tots-es som com l´artista, que necessita l´aplaudiment i el reconeixement del públic...que es sent exageradament frustrat quan hi ha algú que no li ha rigut el gag, malgrat que els demés si.
Gula de voler l´impossible, de ser el millor, de fer-ho millor que ningú, de tenir-ho tot, de que tothom t´estimi.
Al no aconseguir el desitjat dònut, acaba menjant de tot, tot el que li va donant la màquina, mal que no li agradi. Al final quan pot accedir al que realment desitjava, assaboreix amb delit, luxuriosament, el dònut. Però l´estomac ja està farcit de porqueria i les cagarrines seran inevitables. No us preocupeu que si hi son, seran desprès de l´espectacle.
En la darrera mitja hora, apareix una carreta amb un músic (en Pau Matas Nogué, l´altre creador de l´espectacle), que amenitza i dialoga musicalment amb l´Oriol-clown, amb musiques suaus i melòdiques. El music l´observa i corregeix algun dels seus excessos. Es quan l´Oriol-clown es transforma en una mena de Groucho Marx i elucubra, diserta i es justifica cínicament, puro en ma, a un ritme trepidantment discursiu. No hi falta una síndria, homenatge a l´espectacle Travy, que permetrà un joc escènic espectacular. Encara en un darrer intent de guanyar-se el públic l´Oriol treu a escena una de les típiques semi esferes trepadores de parc infantil on tornarà a demostrar-nos la seva versatilitat i el seu domini de les arts circenques fent equilibris i acrobàcies.
Espectacle d’excessos i de puntuals silencis, com quan aconsegueix un mòbil i es queda absort, abduït per ell durant uns llargs minuts, fins que el músic el fa tornar al present.
¿Voleu més? ¿Més? ¿Més?....l´espectacle no fa un bis, si no molts bisos (gags plens d´enginy, un monument a la imaginació). Fins que...no desvetllarem el final, final, deixeu-vos portar per l´emoció.
Un prodigi d´actuació
Espectacle de clown, teatre físic, teatre gestual i encara més i més....i música a la guitarra i en directe. Una creació a quatre mans i dos cervells dels mateixos creadors del magistral espectacle que es Travy. Ara, de nou Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina, col·laboració amb la dramatúrgia de Jordi Oriol, aconsegueixen una petita obra mestre, d´aquests espectacles que a ben segur tindrà una llarga trajectòria i que perduren en la memòria.
La fitxa tècnica
L´escenografia i el vestuari be signat per Silvia Delagneau. El disseny d’il·luminació es d´Ana Rovira i el de só de Damien Bazin. La composició musical, l´espai sonor i la música en directe es del propi Pau Matas Nogué. La caracterització de Pablo Perona i Lucía Solana i l’assessor de moviment es en Guillermo Weickert. Els efectes especials de la màquina expenedora venen signats per Oriol Tarrida. Es una producció del Festival Temporada Alta, el Teatre Nacional de Catalunya amb la col·laboració del Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet.
Vaig tenir ocasió de veure la representació amb un públic adolescent de 15-16 anys (prop de 200), que van seguir la funció plenament fascinats pel que passava a l´escenari. Al final tots-totes d´una es van posar en peu aplaudint i udolant, com la resta de públic.
Un tàndem brillant i excepcional
Oriol Pla Solina (Barcelona, 1993), ha viscut tota la seva vida des dels inicis, entre escenaris i-o viatjant d´un escenari a un altre. Fill d´en Quimet Pla i co-fundador de Comediants (1971 i al llarg de vint anys) i Nuria Solina, violinista-actriu-clown i artista de circ. Es un dels més brillants artistes de la seva generació, capaç de compaginar tècniques ben diverses (actor dramàtic i còmic, mim, clown, acròbata, equilibrista, dramaturg, director). Es una autèntica bèstia escènica, en tots les seves interpretacions si volca aprofitant el seu privilegiat cos, absolutament elàstic i el seu coneixement i domini de les diverses tècniques com a actor i com a artista de circ. Prova d´aquesta versatilitat i sols citant alguns del seus treballs, pel que fa al teatre l´impresionant monòleg Ragazzo (2016-18), La calavera de Conemara (2017-18), Be God Is (2016 i 2019-20) i Travy (2018-2024), on es co-autor, director i actor. Pel que fa al cinema i la televisió, El dia de mañana (2018), Incerta gloria (2016), Ebro de la cuna a la batalla (2016), Merlí (2015) i Yo adicto, a punt d´estrena. Pel que fa al circ Falaise, el darrer espectacle de la prestigiosa companyia Baró d´Evel, que segueix de gira per França.
Pau Matas Nogué es dramaturg, guionista, músic, dissenyador de so i graduat en Comunicació Audiovisual i guitarra clàssica. Realitzador de videoclips. Ha composat dissenys de so i bandes musicals per a més de 40 espectacles estrenats a Barcelona. Amb l´Oriol Pla es van conèixer ben joves i van aventurar-se junts actuant per les terrasses i passant el barret a la Costa Brava. Si l´Oriol es un tren a tota velocitat, el Pau es qui mesura els temps i les parades. Junts van crear, conjuntament amb el pare de l´Oriol, en Quimet Pla, l´espectacle Odisseus, adaptació de L´Odissea d´Homer (sala Beckett, 2016), junts van crear Travy (Teatre Lliure, 2018 i properament el Juny dels 2025, al Teatre Romea) i junts han creat i interpreten aquest Gola (TNC-2024).
text : ferranbaile@gmail.com
