Gola

Teatre | Circ

informació obra


Direcció:
Oriol Pla Solina, Pau Matas
Sinopsi:

La nova creació teatral d’Oriol Pla i Pau Matas després de l’èxit de ‘Travy’

Oriol Pla i Pau Matas tornen després de l’èxit Travy, que va reunir en escena tota la família Pla-Solina. Juntament amb Pau Matas, han creat un solo a partir de les múltiples habilitats interpretatives de Pla, una barreja de text, dansa, slapstick, circ, clown, bufó i performance. Necessitat i vici dels temps actuals, el pecat de la gola és el tema escollit per retratar el consum compulsiu i altres mals d’una societat sobreexcitada i insensible al dolor. Una tragèdia capgirada per l’art del pallasso.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Gola

09/12/2024

Un pallasso hiperactiu en un món voraç

per Manuel Pérez i Muñoz

Poques professions més serioses que la de pallasso: humanisme compromès. A diferència de l'humorista, el clown està fortament influït per la persona que l'interpreta. La pintura a la cara, els vestits estrafolaris o les ganyotes són només instruments disruptius d'un propòsit més gran. A la magnífica 'Travy' (que al juny recupera el Romea), Oriol Pla Solina ens va ensenyar les seves arrels familiars, fet que suposa créixer entre Comediants i el Circ Cric. Ara, de nou en unió amb Pau Matas Nogué, ha creat 'Gola', peça que aterra al TNC, però que vam poder veure abans al Temporada Alta de Girona-Salt.

El pecat de la gola és el nexe de l'espectacle i opera en múltiples plans, en la quantitat de materials que intervenen, per exemple, una barreja voluptuosa i hiperactiva de text, ball, slapstick i acrobàcia (abans de la invenció de l'etiqueta "multidisciplinari" ja existia el circ). Un escenari gairebé buit és el punt de partida, com un foli en blanc per omplir de trastades.(...)

Com marca la tradició del pallasso excèntric, una anècdota en forma de màquina expenedora desencadena el running gag que no és més que una coartada per construir un univers on l'absurd i la poesia ballen un vals. Pla inflava ocurrències en progressió ascendent, amb l'energia desbordada de Jango Edwards, però també amb la tendresa i el carisma d'un Tortell Poltrona una mica més acrobàtic i ballarí. Quan dansa com un cavall notem el perfum barrejat de Baró d'evel i Mal Pelo, col·laboracions recents que contaminen per bé.(...)

La voracitat del xou troba el seu punt àlgid a la recta final. Fins aleshores, les seves dues hores es fan una mica llargues entre narracions creuades i alguns gags estirats a propòsit. Per sort, el festí final explota com un paroxisme, amb Pla portant les seves facultats expressives al límit de la fisicalitat. Compon de retalls un mirall deformat fins a la indigestió, crítica contra els excessos d'un món accelerat, sàtira d'un públic d'avidesa desmesurada. Excel·lent gest còmic entre la pirueta circense i el que és grotesc, l'art universal d'un pallasso amb esperit de resistència.

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA A 'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA'