Karaoke Elusia

Teatre

informació obra


Sinopsi:

’Anita, el Sam i el Cristian lloguen la sala privada d’un karaoke per celebrar la seva graduació d’institut. Durant la nit canten cançons i recreen tot el que ha passat aquest últim any. Ha estat un curs difícil per als tres. Fa mesos el Sam es va intentar suïcidar, provocant una allau d’assetjament escolar per xarxes que pares i professors van ser incapaços de frenar.

Aquest espectacle aborda temes com el bullying i el suïcidi juvenil.

Karaoke Elusia, del jove dramaturg Oriol Puig, és la culminació del projecte internacional de creació escènica Extended Universe, que vol promoure l’ús de noves tecnologies en la creació teatral i la implicació de joves en la pràctica escènica. La Sala Beckett en forma part conjuntament amb teatres de Regne Unit, Dinamarca i Grècia.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Karaoke Elusia

24/12/2020

“…està escrivint”, genial pausa dramàtica

per Jordi Bordes

Oriol Puig planteja una situació de circumstància, aparentment intranscendent: tres amics es retroben acabats els examens de secundària en una mena de festa cutre en un karaoke. Un d’ells, havia deixat l’escola a meitat de curs. Una sinopsi que podria respondre a un grapat de pel·lis adolescents però que va enroscant-se i plantejant les terribles conseqüències d’enfrontar la vida, quan tot just es comença a dominar el caràcter propi.

El mèrit de la peça és dels tres actors, també, que amb un espai buit (han tingut la molestia de tapar totes les parets de la sala de dalt amb una cámara negra per concentrar l’atenció al centre del quadrilàter). Ells representen tots els personatges, sense cap element o gest que ajudi a identificar-los. Però què es diu i, sobretot el com, desvetlla les cruels veritats de la difícil i inexplicable convivència en una aula. Aquesta violència callada, tolerada per mandra de claustre i ignorància dels pares té altres exemples com Here comes your man o Recreo. Però, ara, l’acció es produeix en un present continu que commou.

El treball passa per molts matisos: des de la comèdia més fresca (Els somnàmbuls) a moment d’un dramàtic dolor (No m’oblideu mai) i instants en què revolten per la crueltat del grup (1000 likes). Sense saltar, però, al postdramàtic que tant practiquen els VVAA (This is real love, Wohnwagen). És un joc que no trnca la quarta paret i que es fa molt atractiu per a un tipus d'espectadors molt amplis (no necssàriament habituats a l'escena teatral).

Íntims Produccions va presentar un treball similar, Wasted, a Fira Tàrrega (potser que la retrobada dels amics es produia uns anys més tard) . De fet, el muntatge de debut de la companyia lleidatana era El lloc on sí que hi havia la joventut i la necessitat de cooperar com a grup davant d’una vulnerabilitat… En tot cas, tornem al text d’Oriol Puig que té la força per no ser ingenu i la frescor per no anar de sobrat. Hi ha un retall de vida, potser representat, però que cada espectador el reviu/ el pateix a partir de les seves referències (siguin com a jove d’avui, o d’ahir).

El que està clar és que l’escriptura d’Oriol Puig atrapa i que caldrà seguir-ne la pista. Pausa dramàtica. Al xat de whatsap apareix “Està escrivint…”. Esperem veure’n més dalt l’escena.