La importància de ser Frank. La Brutal

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
David Selvas, Cristina Genebat
Traducció:
Cristina Genebat
Intèrprets:
Laura Conejero, Mia Esteve, Paula Jornet, Paula Malia, Norbert Martínez, Ferran Vilajosana/ Miki Esparbé, Jaume Madaula/ David Verdaguer
Escenografia:
Jose Novoa
Vestuari:
Maria Armengol
So:
Lucas Ariel Vallejos
Composició musical:
Paula Jornet
Direcció Musical:
Pere Jou
Ajudantia de direcció:
Sandra Monclús
Caracterització:
Paula Ayuso
Assesoria de moviment:
Pere Faura
Producció:
TNC, La Brutal
Sinopsi:

La gloriosa trajectòria d’Oscar Wilde va quedar arruïnada sobtadament amb la condemna a dos anys de presó que l’acusava d’indecència per la seva vida privada, només tres mesos després d’haver estrenat aquesta comèdia.

L’escriptor, que no es refaria d’un cop tan dur, ja havia denunciat sovint la hipocresia d’una societat cada cop més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. Una hipocresia que, de manera premonitòria, esdevindria la protagonista d’aquesta deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle XX.

Finalista a espectacle dels Premis de la Crítica 2018

David Verdaguer finalista a actor dels Premis de la Crítica 2018

Laura Conejero finalista a actriu dels Premis de la Crítica 2018

Paula Jornet, Premi a música original/adaptada dels Premis de la Crítica 2018

Laura Armengol, finalista a vestuari als Premis de la Crítica 2018

Paula Jornet, finalista a revelació a Premis de la Crítica 2018

Crítica: La importància de ser Frank. La Brutal

13/06/2018

Un divertimento encisador

per Núria Sàbat

Es diuen La Brutal, i ara que l’adjectiu ha esdevingut mediàtic, també ens és prou útil per definir el festival escènic que la companyia capitanejada per David Selvas ha organitzat fins fa pocs dies a la Sala Petita del TNC i que ben aviat espodrà tornar a veure al teatre Poliorama.

Considerada com l’obra mestra d’Oscar Wilde, The Importance of Being Earnest es va estrenar el 14 de febrer de 1895 a Londres i des d’aleshores no ha deixat de pujar als escenaris de mig món, ja que, entre molts altres motius, no ha perdut el seu encant. En ella, l’autor irlandès hi ridiculitza els costums i el comportament hipòcrita de les classes privilegiades de la seva època. Sempre, però, des de l’alta comèdia, d’un humor exquisit i intel·ligent i d’un esmolat esperit crític que atiava contra la rigidesa i la intransigència.

També és veritat, però, que a hores d’ara la pàtina un punt romàntica o naïf d’alguns dels personatges podria suposar un entrebanc per als gustos actuals. Excepte, és clar, si el text va a parar a mans d’algú capaç de saber-li donar la volta i descobrir-hi possibilitats insospitades, com per exemple una vena pop i acostar-lo als musicals que ens ofereix la gran pantalla per fer-ne un espectacle que, seguint las conegudes peripècies dels aspirants a Franck, s’omple de ritme, vivesa i lluminositat.

David Selvas –des d’una direcció gràcies a la qual passarà directament a formar part de la millor nòmina de directors teatrals de casa nostra– i Cristina Genebat –revelant, un cop més, la seva àgil llibertat traductora– han construït un muntatge sensacional que, des d’una òptica contemporània i sense menystenir en cap moment l’original, aconsegueix millorar el text.

La versió de Selvas i Genebat l’encerta novament en donar-li aquest punt més lliure i descarat que ja posseeix l’obra i embolcallar-la d’una atmosfera intemporal que ens l’acosta sense anul·lar-ne el regust victorià.

Aquest plantejament festiu, jove i juganer no tindria, però, tant de ressò sense el bon treball interpretatiu de tot el grup, que hi aporta dinamisme, frescor i unes espurnejants bombolletes –sobretot femenines– que no paren de pujar. Laura Conejero, impecable i espectacular, situa el seu personatge secundari (Lady Bracknell) a un primer pla tot convertint-lo gairebé en el principal; David Verdaguer –imprescindible en propostes d’aquest caire – i Miki Esparbé –clarament en alça– s’adapten com un guant al parell de simpàtics tarambanes que són Algernon i John; les dues Paula –Jornet i Malia– exhibeixen gràcia, veu i, en el cas de la primera, una agradable faceta com a cantant i compositora; mentre que Norbert Martínez (desdoblat en Lane i reverend) i Mia Esteve brillen com a parella madureta i festejadora, especialment en el duo de “la melmelada”, un dels números musicals més encertats d’aquest divertimento encisador anomenat La importància de ser Franck.