La partida (Dealer’s Choice)

Teatre

informació obra


Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Teatre Romea
Autoria:
Patrick Marber
Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito, Oriol Vila
Adaptació:
Cristina Genebat
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Escenografia:
Sebastià Brossa
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Ramon Ciércoles
Sinopsi:

Una partida de pòquer serveix d’excusa a un dels grans noms de la dramatúrgia britànica per posar en escena un joc de cartes i testosterona, una comèdia d’homes que parla, entre altres coses, de pares i fills.

Després d’haver interpretat en John de Senyoreta Júlia al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra al restaurant on passa tot (a Londres en l’original, a Barcelona en aquesta posada en escena), “no es juga a les cartes, es juga a l’home”. Sis personatges amb vida pròpia, d’aquells que només aconsegueix crear la millor escriptura teatral, transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat a la veritat i la mentida passant per l’èxit i el fracàs. Quin dels jugadors ha guanyat partida en realitat?

Crítica: La partida (Dealer’s Choice)

03/08/2014

Una dissecció de la pricologia masculia divertida i accesible, plena d'encert i solatge.

per Manuel Pérez i Muñoz
No resulta senzill copsar l'aparent simplicitat de la psicologia masculina, amb totes les seves tares manifestes i estereotips condicionants. La partida (Dealer's Choice) de Patrick Marber ho aconsegueix plantejant un escenari esbudellador que revela, a cop de vici, totes les falquesses de l'ànima del mascle. Es tracta d'una timba de pòquer on les debilitats d'aquest grup de perdedors protagonista se'ns mostren translúcides, menyspreables, però sempre assaonades d'un contrapunt d'idealitzada compassió.

Aquest torrent d'humanitat, de pròleg allargassat fins arribar a seure a la taula de joc, necessita pols narratiu i control de la versemblança, dues qualitats en què Manrique des de la direcció sempre excel·leix. Ni rastre de manierisme, ni un bri d'impostura, la realitat i la veritat s'obri pas gracies a encerts com, per exemple, transportar-hi l'acció original a la Barcelona dels nostres dies, amb tot de referències espacials i un català real gens forçat.

Sextet d'actors temperadíssim, cadascú refrenat o histriònic en servei dels respectius personatges. Un privilegi de planter amb un Marc Rodríguez bufonesc des del patetisme, un contundent Andreu Benito, emotiu Joan Carreras, eloqüents Andrew Tarbet i Oriol Vila i un Ramon Madaula contingut i efectiu que centra la tensió de les trames sense despentinar-se. Una obra, en definitiva, divertida i accessible, plena d'encert i solatge.

Trivial