La partida (Dealer’s Choice)

Teatre

informació obra


Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Teatre Romea
Autoria:
Patrick Marber
Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito, Oriol Vila
Adaptació:
Cristina Genebat
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Escenografia:
Sebastià Brossa
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Ramon Ciércoles
Sinopsi:

Una partida de pòquer serveix d’excusa a un dels grans noms de la dramatúrgia britànica per posar en escena un joc de cartes i testosterona, una comèdia d’homes que parla, entre altres coses, de pares i fills.

Després d’haver interpretat en John de Senyoreta Júlia al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra al restaurant on passa tot (a Londres en l’original, a Barcelona en aquesta posada en escena), “no es juga a les cartes, es juga a l’home”. Sis personatges amb vida pròpia, d’aquells que només aconsegueix crear la millor escriptura teatral, transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat a la veritat i la mentida passant per l’èxit i el fracàs. Quin dels jugadors ha guanyat partida en realitat?

Crítica: La partida (Dealer’s Choice)

01/08/2014

Una peça plena de realitat en un muntatge que trancendeix el text

per Marc Sabater

No és estany que La partida (Dealer’s Choice) s’hagi erigit com l’espectacle de més èxit del Grec’14 perquè en aquesta producció del Teatre Romea hi coincideixen un gran text, un molt bon director i alguna que altra cosa que en fan una producció imprescindible a l’hora de parlar de bon teatre. I això que, almenys en aparença, el plantejament de Patrick Marber és extremadament senzill: sis homes que, com cada setmana, es troben al soterrani del restaurant propietat d’un d’ells per jugar una partida de pòquer.

Res més. I tampoc res menys perquè, poc a poc, l’espectador anirà descobrint que la partida, l’autèntica, és la que els protagonistes juguen cada dia per treballar, complir els seus desitjos, assolir la felicitat, conquerir el futur o, simplement, sobreviure. La grandesa del text de Marber és que traspua realitat per tot arreu perquè l’autor allibera els personatges i els deixa fer construint un argument en el que el més important no és el que passa sinó el que els passa als protagonistes.

Julio Manrique ha fet una mica el mateix amb els actors. Conscient que té un gran equip interpretatiu els ha deixat fer, els ha permès viure. I d’aquesta manera Ramon Madaula, Joan Carreras, Marc Rodríguez, Andrew Tarbet, Oriol Vila i Andreu Benito ofereixen uns treballs ajustadíssims, complementaris i generosos. Dóna gust veure’ls treballar i, sobretot, s’agraeix que transcendeixin el text fins al punt que el més important dels seus personatges no és el que diuen sinó el que no diuen. Les mirades, la complicitat, els silencis i els gestos esdevenen a La partida, un subtext que mereix figurar com el millor de la proposta i que permet que una comèdia plena de testosterona ambientada en una partida de pòquer subterrània esdevingui plena de tendresa.

Un bon text, un gran director, uns actors excel·lents, juntament amb una escenografia ben resolta i una bona banda sonora, com és el cas, farien un gran espectacle. Aquí, el subtext, converteix La partida en un espectacle en bona mesura indispensable.


Trivial