La partida (Dealer’s Choice)

Teatre

informació obra


Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Teatre Romea
Autoria:
Patrick Marber
Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito, Oriol Vila
Adaptació:
Cristina Genebat
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Escenografia:
Sebastià Brossa
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Ramon Ciércoles
Sinopsi:

Una partida de pòquer serveix d’excusa a un dels grans noms de la dramatúrgia britànica per posar en escena un joc de cartes i testosterona, una comèdia d’homes que parla, entre altres coses, de pares i fills.

Després d’haver interpretat en John de Senyoreta Júlia al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra al restaurant on passa tot (a Londres en l’original, a Barcelona en aquesta posada en escena), “no es juga a les cartes, es juga a l’home”. Sis personatges amb vida pròpia, d’aquells que només aconsegueix crear la millor escriptura teatral, transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat a la veritat i la mentida passant per l’èxit i el fracàs. Quin dels jugadors ha guanyat partida en realitat?

Crítica: La partida (Dealer’s Choice)

05/07/2014

Made in Manrique

per Víctor Giralt

Excel·lent muntatge, marca Julio Manrique, en les coordenades estètiques de l’’American Buffalo’ de David Mamet que va dirigir també ell, fa uns anys, al Lliure. Mamet és, de fet, un referent obertament acceptat per Patrick Marber, autor de l’obra.

Aquí no som a cap rere botiga però si al menjador i la cuina del restaurant de l’Esteve, on cada diumenge amo i treballadors juguen una timba de pòquer -que habitualment acaba amb els cambrers i el cuiner més endeutats i acceptant descomptes del sou per seguir tirant-. Una obra molt masculina, de sis paios grisos (tots amb problemes amb les dones) que troben en les cartes el refugi dels seus diversos fracassos (laborals, sentimentals). Situacions i diàlegs que semblen ‘tranches de vie’, instantànies quotidianes irrellevants, per sota de les quals l’autor fa lliscar la seva dissecció del comportament humà. La part final del muntatge, la de la timba, es podria fer pesada als no familiaritzats amb el joc, però un giratori hàbilment situat a escena –cal suposar que el mateix d’ ‘El Crèdit’-, dona el dinamisme necessari.

Bones interpretacions, en registres diferents als que estem habituats en els casos de Ramon Madaula i Joan Carreras. Més previsible la d’Andreu Benito, elèctrica la de Marc Rodríguez, imprimint ritme a l’escena. Costa, a vegades, entendre el català d’Andrew Tarbet fent el paper del cambrer ‘guiri’.

Un consell: assegureu-vos, abans d’anar a veure l’obra, que el Romea hagi arreglat l’aire condicionat, sobretot si us heu d’asseure al pis de dalt.

Trivial