La partida (Dealer’s Choice)

Teatre

informació obra


Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Teatre Romea
Autoria:
Patrick Marber
Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito, Oriol Vila
Adaptació:
Cristina Genebat
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Escenografia:
Sebastià Brossa
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Ramon Ciércoles
Sinopsi:

Una partida de pòquer serveix d’excusa a un dels grans noms de la dramatúrgia britànica per posar en escena un joc de cartes i testosterona, una comèdia d’homes que parla, entre altres coses, de pares i fills.

Després d’haver interpretat en John de Senyoreta Júlia al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra al restaurant on passa tot (a Londres en l’original, a Barcelona en aquesta posada en escena), “no es juga a les cartes, es juga a l’home”. Sis personatges amb vida pròpia, d’aquells que només aconsegueix crear la millor escriptura teatral, transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat a la veritat i la mentida passant per l’èxit i el fracàs. Quin dels jugadors ha guanyat partida en realitat?

Crítica: La partida (Dealer’s Choice)

09/07/2014

Una mà ben jugada

per Iolanda G. Madariaga

Un text ben construït amb uns tipus identificables i propers, sis actors experimentats i eficaços i una direcció encertada es donen cita a La partida (Dealer's Choice).  Amb aquesta obra, Patrick Marber va estrenar-se com autor dramàtic el 1995, al Royal National Theatre de Londres, aconseguint un èxit aclaparador. Les claus d'aquest èxit es deuen principalment a un text que aborda un dels tòpics de les relacions humanes: les relacions paterno-filials. No es tracta, però, d'una relació únicament bidireccional, si no que les relacions establides entre els sis personatges aborden el tema de les dependències i els afectes des de diferents perspectives més enllà de la consanguinitat. El tema està servit sobre la base d'una timba de cartes: un altre lloc comú de l'imaginari col·lectiu ampliat abastament pel cinema. L'acció es desenvolupa en un restaurant familiar durant una tarda/nit de diumenge. De l'escenari -al centre-, en surten tres espais escènics definits, no només per l'escenografia, també per la interacció dels personatges en l'espai. Julio Manrique ha sabut il·lustrar aquesta peça de tall molt clàssic posant l'accent en les interpretacions dels sis homes. Els sis actors han perfilat els seus personatges carregant-los dels matisos necessaris: juguen a les cartes de la mateixa manera que viuen. O és al contrari? Qui guanya? Tots perden? A bon ritme, es succeeixen les escenes; encara que el to crispat de certs moments derivi en alguns crits o escarafalls innecessaris. Al centre del Romea es retalla un petit tros de vida amb una banda sonora, no per evident -Cat Stevens, Kenny Rogers-, menys eficaç. 


Trivial