La partida (Dealer’s Choice)

Teatre

informació obra


Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Teatre Romea
Autoria:
Patrick Marber
Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito, Oriol Vila
Adaptació:
Cristina Genebat
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Escenografia:
Sebastià Brossa
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Ramon Ciércoles
Sinopsi:

Una partida de pòquer serveix d’excusa a un dels grans noms de la dramatúrgia britànica per posar en escena un joc de cartes i testosterona, una comèdia d’homes que parla, entre altres coses, de pares i fills.

Després d’haver interpretat en John de Senyoreta Júlia al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra al restaurant on passa tot (a Londres en l’original, a Barcelona en aquesta posada en escena), “no es juga a les cartes, es juga a l’home”. Sis personatges amb vida pròpia, d’aquells que només aconsegueix crear la millor escriptura teatral, transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat a la veritat i la mentida passant per l’èxit i el fracàs. Quin dels jugadors ha guanyat partida en realitat?

Crítica: La partida (Dealer’s Choice)

08/11/2014

farols

per Francesc Massip

Com que ja no visc a Barcelona, de vegades veig grans èxits de la temporada quan estan de bolos per les terres del sud. En aquest sentit, els Teatres de Tarragona estan fent un esforç molt notori d'oferir espectacles de solvència contrastada. La partida és un brillant exercici per a l'exhibició de sis actors potents que saben treure llustre del seu paper, ric de matisos i inflexions virtuoses, sota la ferma batuta de Julio Manríquez. Llàstima que el que s'explica, un inacabable joc de cartes ple de farols i de mala consciència, tingui un interès ben minso, almenys pels qui mai no hem apostat ni un cèntim ni coneixem els subterfugis del pòquer. Sí que a través de la partida emergeix un ventall de captinences i misèries humanes, que és on s’aferren els intèrprets per fer espurnejar els seus rols, particularment electritzants de la mà de Joan Carreras, Ramon Madaula o Andreu Benito, mentre que Marc Rodríguez dibuixa un personatge tan passat de voltes que acaba fatigant el més pintat.


Trivial