La peixera

Teatre

informació obra


Producció:
Versus Teatre
Intèrprets:
Miquel Sitjar, Jaume Casals, Pep Papell, Joan Bentallé, Òscar Molina
Composició musical:
Malacara
Escenografia:
Òscar Molina, Jofre Blesa
Vestuari:
Laboina Produccions
Il·luminació:
Daniel Gener
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Una excusa sovint utilitzada en moltes organitzacions és que quan alguna cosa no funciona, s’atribueixi a un error informàtic. L’univers de la tecnologia digital és tant complex i evoluciona tant ràpidament que resulta senzill fer-lo responsable de qualsevol eventualitat o desastre.

Però siguem sincers: malgrat la presència de les màquines a tota la nostra vida, mai no són elles les responsables dels errors. Qualsevol fallada d’un ordinador, d’un sistema o d’una xarxa només és atribuïble a les persones que els han dissenyat, programat o utilitzat. Aquesta inexistència d’errors informàtics ens deixa a tots plegats orfes d’una excusa útil, acceptada i respectada, una excusa que empara mil equivocacions.

5 personatges inmersos en el soterrani d´un departament d´informàtica d´una empresa són una mostra clara d’aquesta evidència. Malgrat la situació adversa que els amenaça –una dràstica reducció de personal-, són ells, i els seus comportaments i reaccions, allò que finalment els arrossega i determina. Es defensen a la desesperada, desconfiant els uns dels altres, i no calculen les conseqüències de les seves accions. En aquesta batalla de tots contra tots cometen el pitjor dels errors: no mantenir el cap fred i lluitar junts per intentar salvar-se.

L’obra teatral La peixera de Toni Cabré dirigida per Òscar Molina és una revisió del text L’efecte 2000, guanyador del premi Ciutat d’Alcoi de Teatre, que es va publicar a la col·lecció El galliner d’Edicions 62 l’any 2000 i que fins avui no s’havia estrenat professionalment.

Crítica: La peixera

07/05/2016

Decàleg de l'ambició

per Jordi Bordes

Toni Cabré torna a ser autor d'un muntatge en què la tecnologia és protagonista. De fet, La peixera és la revisió de L'efecte 2000, una peça amb el que va guanyar el XXVIII Premi de teatre Ciutat d'Alcoi. Fins ara, no s'havia estrenat. L'ocasió desaprofita l'amenaça fantasma del col·lapse informàtic per la por a què els ordinadors no entenguessin el canvi de dos dígits (del 99 al 00) però manté la tensió d'aquesta fauna informàtica. Actuen de bombers davant dels virus informàtics i gaudeixen d'un cert privilegi per atrevir-se a atacar la programació complexa. En realitat, la lluita per mantenir el lloc de treball o per prosperar laboralment és el veritable motor d'aquest drama amb una notable càrrega d'intriga. Com a Navegants (Tatre Gaudí Barcelona, 2012), en què la relació de parelles era el veritable motor de la trama d'uns joves que es coneixien per Internet .En totes dues peces, la complexitat de la tecnologia esdevé el desencadenant de la trama. 

La producció aconsegueix transformar tota la sala en aquella peixera, en un soterrani del que deu ser una multinacional. Hi ha moments de veritable dramatisme (com en els quadres violents i de derrota desesperada d'algun treballador) però hi ha massa moments que no arriba prou tensionada, no queden prou ben retratades les enemistats dels personatges (expresades més pel text que per la intencionalitat gestual). El gir final no permet conciliar-se amb els personatges: els que han volgut ser humans i entendre la desesperació dels companys són uns traïdors; els perdedors no son capaços de sobreposar-se; i el que es rebel·la heroïcament acaba per desentendre's de tot. Poca fè en aquest grup d'analistes informàtics, vaja. El final té un punt màgic i tràgic  alhora que aconsegueix tancar La peixera de forma contundent.

Trivial