La peixera

Teatre

informació obra


Producció:
Versus Teatre
Intèrprets:
Miquel Sitjar, Jaume Casals, Pep Papell, Joan Bentallé, Òscar Molina
Composició musical:
Malacara
Escenografia:
Òscar Molina, Jofre Blesa
Vestuari:
Laboina Produccions
Il·luminació:
Daniel Gener
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Una excusa sovint utilitzada en moltes organitzacions és que quan alguna cosa no funciona, s’atribueixi a un error informàtic. L’univers de la tecnologia digital és tant complex i evoluciona tant ràpidament que resulta senzill fer-lo responsable de qualsevol eventualitat o desastre.

Però siguem sincers: malgrat la presència de les màquines a tota la nostra vida, mai no són elles les responsables dels errors. Qualsevol fallada d’un ordinador, d’un sistema o d’una xarxa només és atribuïble a les persones que els han dissenyat, programat o utilitzat. Aquesta inexistència d’errors informàtics ens deixa a tots plegats orfes d’una excusa útil, acceptada i respectada, una excusa que empara mil equivocacions.

5 personatges inmersos en el soterrani d´un departament d´informàtica d´una empresa són una mostra clara d’aquesta evidència. Malgrat la situació adversa que els amenaça –una dràstica reducció de personal-, són ells, i els seus comportaments i reaccions, allò que finalment els arrossega i determina. Es defensen a la desesperada, desconfiant els uns dels altres, i no calculen les conseqüències de les seves accions. En aquesta batalla de tots contra tots cometen el pitjor dels errors: no mantenir el cap fred i lluitar junts per intentar salvar-se.

L’obra teatral La peixera de Toni Cabré dirigida per Òscar Molina és una revisió del text L’efecte 2000, guanyador del premi Ciutat d’Alcoi de Teatre, que es va publicar a la col·lecció El galliner d’Edicions 62 l’any 2000 i que fins avui no s’havia estrenat professionalment.

Crítica: La peixera

05/01/2016

Un western al soterrani

per Andreu Sotorra

Un western al soterrani. ¿Què devia passar l'any 2000 perquè el dramaturg Toni Cabré (Mataró, Maresme, 1957) no estrenés en un circuit estable l'obra «L'efecte 2000», guanyadora del premi Ciutat d'Alcoi i publicada a la col·lecció El Galliner d'Edicions62, la mateixa obra que ara ha revisat lleugerament —en setze anys la informàtica ha fet un canvi espectacular— i que ha retitulat «La peixera»?

Segurament que els corrents del canvi de segle no devien aconsellar que es posés sobre l'escenari un retrat tan salvatge que mostrés fins on pot arribar la lluita per fer-se amb un lloc de treball. Esclar que, l'any 2000 encara no havia esclatat la crisi de la bombolla immobiliària i financera i el segle que estava a punt d'encetar se les prometia ben felices.

I és ara, doncs, quan l'obra de Toni Cabré esclata com un cop de puny a l'estómac, quan la massa treballadora de classe mitjana —la dels despatxos, la del cafetó i el cigarret, la de la corbata i el vestit d'agent comercial— ha notat la ferida en la pròpia pell, que el discurs dels cinc personatges que protagonitzen «La peixera» ja no sona a ciència-ficció d'un món que no era el nostre sinó com un reflex de la misèria humana a l'hora de perdre el plat calent a taula.

He dit d'entrada que «La peixera» és un western al soterrani perquè tot passa a la planta de sota d'una empresa —el guió en diu mitjana, però jo diria que no li fal cap mal qualificar-la de gran empresa— i que les decisions vénen de dalt —metàfora del poder real— malgrat que és sota terra —metàfora del poder utòpic— on es té el cervell informàtic que ho pot aturar tot només pitjant un botó. (...)

«La peixera» és una d'aquelles obres que pot congregar molts espectadors i que, segurament, reclamarà una pròrroga o una segona temporada. Hi ha també la nova aportació musical de Malacara & Wilson Band, que ja va enregistrar un disc amb alguns temes de la banda sonora d'una obra anterior, «Cloaca», de Maria Goos, que reunia part del repartiment actual de la companyia, i que ara té en procés l'enregistrament dels temes que marquen el tall dels quatre actes de «La peixera», quatre actes que transcorren en quatre espais temporals d'una sola jornada: matí, migdia, tarda i vespre. Si de debò fos un western, com he dit abans, seria exactament des de la sortida a la posta de sol, amb duel inclòs i la mà a la flor de pell de la culata del revòlver. (...)

Trivial