La peixera

Teatre

informació obra


Producció:
Versus Teatre
Intèrprets:
Miquel Sitjar, Jaume Casals, Pep Papell, Joan Bentallé, Òscar Molina
Composició musical:
Malacara
Escenografia:
Òscar Molina, Jofre Blesa
Vestuari:
Laboina Produccions
Il·luminació:
Daniel Gener
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Una excusa sovint utilitzada en moltes organitzacions és que quan alguna cosa no funciona, s’atribueixi a un error informàtic. L’univers de la tecnologia digital és tant complex i evoluciona tant ràpidament que resulta senzill fer-lo responsable de qualsevol eventualitat o desastre.

Però siguem sincers: malgrat la presència de les màquines a tota la nostra vida, mai no són elles les responsables dels errors. Qualsevol fallada d’un ordinador, d’un sistema o d’una xarxa només és atribuïble a les persones que els han dissenyat, programat o utilitzat. Aquesta inexistència d’errors informàtics ens deixa a tots plegats orfes d’una excusa útil, acceptada i respectada, una excusa que empara mil equivocacions.

5 personatges inmersos en el soterrani d´un departament d´informàtica d´una empresa són una mostra clara d’aquesta evidència. Malgrat la situació adversa que els amenaça –una dràstica reducció de personal-, són ells, i els seus comportaments i reaccions, allò que finalment els arrossega i determina. Es defensen a la desesperada, desconfiant els uns dels altres, i no calculen les conseqüències de les seves accions. En aquesta batalla de tots contra tots cometen el pitjor dels errors: no mantenir el cap fred i lluitar junts per intentar salvar-se.

L’obra teatral La peixera de Toni Cabré dirigida per Òscar Molina és una revisió del text L’efecte 2000, guanyador del premi Ciutat d’Alcoi de Teatre, que es va publicar a la col·lecció El galliner d’Edicions 62 l’any 2000 i que fins avui no s’havia estrenat professionalment.

Crítica: La peixera

30/04/2016

pressió abissal

per Francesc Massip

Toni Cabré és un dramaturg de pedra picada, que s'ha endut tots els premis de teatre del país, que ha publicat regularment les seves obres, però que no sempre s'ha estrenat quan tocava, cosa que el fa un dramaturg 'resilient' i això posa a prova constantment la seva excepcional vàlua.  Acaba de passar al Versus Teatre amb l'estrena d'una peça premiada i publicada fa 16 anys (L'Efecte 2000, Premi Ciutat d'Alcoi 2000) que finalment arriba a l'escena professional amb vestit nou de trinca: un títol enormement expressiu, La peixera, i lògicament amb els retocs imprescindibles que el present exigeix. Però l'obra és la mateixa i fins i tot és ara més actual que fa tres lustres perquè lamentablement l'entorn econòmic a què ens ha arrossegat el capitalisme criminal resulta encara més brutal i salvatge. Conflicte laboral i extrema competitivitat entre treballadors informàtics és el que es cou en aquesta peixera on els personatges boquegen una aigua resclosida i putrefacta on només uns pocs sobreviuran. Només falten els vidres que haurien de fer de parets transparents a fi de donar compte de l'engarjolament asfixiant que l'espai provoca als qui l'habiten. Receptacle de cristall que es dibuixa amb gestos i amb un lleu efecte sonor. Què no seria un muntatge amb una peixera volumètrica amb els actors engabiats i ben sonoritzats... Guanyaria verisme però potser es perdria la intensitat física que amollen els intèrprets en un pugilat sense concessions. A cada representació es fa trencadissa de maquinària informàtica per tal de fer més vívida la virulència de la situació. Cinc actors es lliuren al vòrtex que planteja la peça amb una gran solvència. Que un dels intèrprets faci a més de director sempre presenta, però, un problema d'últim ajustament que només la mirada exterior pot oferir. El rodatge farà créixer l'atmosfera d'elevada tensió, perquè la complicitat i l'empenta dels actuants hi és tota!

Trivial