L'alè de la vida

informació obra


Companyia:
Q-Ars Teatre
Intèrprets:
Mercè Arànega i Anna Güell
Traducció:
Mònica Bofill
Adaptació:
Mònica Bofill i Magda Puyo
Escenografia:
Montse Amenós
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
Sylvia Kuchinov
Producció:
Q-Ars Teatre i Velvet Events
Autoria:
Dani Amor
Direcció:
Daniel J. Meyer
Sinopsi:

"L'alè de la vida" va ser escrita l’any 2002. Amb to de comèdia, David Hare ens parla de la història d’una dona, Madeleine (Mercè Arànega) que s’enfronta a Frances (Anna Güell), l’esposa del seu amant. "Són dones madures amb un llarg passat darrere d’elles, però amb l’expectativa considerable de futur". En el transcurs d'un dia i una nit, les dues dones parlen sobre les seves vides i la relació amb l’home amb el qual han compartit 25 anys.

Un subtil combat de ganivets, un duel on la ironia i la tendresa comparteixen protagonisme.

L'obra es va estrenar al West End , el 3 d'octubre de 2002, protagonitzada per Judi Dench com Frances Beale i Maggie Smith com Madeleine Palmer, amb un gran èxit. Ha estat posteriorment representada a tot el món.

Crítica: L'alè de la vida

03/02/2015

Comèdia que insinua molts temes actuals en relació a l'amor, la parella, les relacions humanes i les professionals.

per María José Ragué

“L’alè de la vida” de David Hare es va estrenar a Londres l'any 2002 amb Judi Dench y Maggie Smith, i el mateix any la feien a Madrid la Núria Espert i l'Amparo Rivelles. De David Hare aquí havíem vist “Celobert” que va fer Josep Maria Pou i “L'habitació blava” dirigida per David Selvas.

Hare és un autor que, amb una gran contemporaneïtat, toca temes subtils que no s'adapten a la convencionalitat més habitual. Aquí, durant un dia i una nit, dues dones d'una edat que els permet encara pensar en un futur de parella, reflexionen sobre la relació que ambdues han tingut amb el mateix home, l'esposa i l'amant. Aquesta, una molt vital i enèrgica Mercè Arànega, té una vida prou activa com per a no voler complicar-se-la amb relacions sentimentals massa fortes. L'esposa li ha proposat una trobada, ella també té una vida prou plena. Es Anna Güell. Les dues són dones que no es volen sentir esclavitzades per una relació sentimental, que tenen vida pròpia La trobada tracta no només el tema de la parella sinó també, i amb mirades no del tot coincidents, de temes polítics.

L'espectacle es desenvolupa en un petit espai central a la Sala Muntaner, que convida a una certa intimitat l'espectador, i veiem les dues actituds vitals que possiblement només s'oposen l'una a l'altra aparentment. Tot resulta molt fluid i senzill però també tot incita a la reflexió, tant pel que fa a implicació social i política, com en l’actitud de la dona en relació a la seva vida. I tot ens arriba amb elegància, amb interès, amb dues interpretacions potents, amb una mirada de direcció que no deixa buits, que ho fa fluir tot amb naturalitat perquè ens puguem endinsar també amb naturalitat en un tema que pot ser només feminista, només polític, només de relacions humanes, o  de tot plegat.

Certament es veu d'una manera agradosa i també amb interès. Són dues interpretacions importants i una excel·lent direcció, una obra que pot interessar a tothom.

Trivial