L'alè de la vida

informació obra


Companyia:
Q-Ars Teatre
Intèrprets:
Mercè Arànega i Anna Güell
Traducció:
Mònica Bofill
Adaptació:
Mònica Bofill i Magda Puyo
Escenografia:
Montse Amenós
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
Sylvia Kuchinov
Producció:
Q-Ars Teatre i Velvet Events
Autoria:
Dani Amor
Direcció:
Daniel J. Meyer
Sinopsi:

"L'alè de la vida" va ser escrita l’any 2002. Amb to de comèdia, David Hare ens parla de la història d’una dona, Madeleine (Mercè Arànega) que s’enfronta a Frances (Anna Güell), l’esposa del seu amant. "Són dones madures amb un llarg passat darrere d’elles, però amb l’expectativa considerable de futur". En el transcurs d'un dia i una nit, les dues dones parlen sobre les seves vides i la relació amb l’home amb el qual han compartit 25 anys.

Un subtil combat de ganivets, un duel on la ironia i la tendresa comparteixen protagonisme.

L'obra es va estrenar al West End , el 3 d'octubre de 2002, protagonitzada per Judi Dench com Frances Beale i Maggie Smith com Madeleine Palmer, amb un gran èxit. Ha estat posteriorment representada a tot el món.

Crítica: L'alè de la vida

02/02/2015

Un cop de vida entre l'aire fresc i la nicotina als pulmons

per Jordi Bordes

Q-Ars Teatre torna a la càrrega a la Sala Muntaner. Ho fa sense la Mercè Anglès, que ens va deixar l'estiu passat. Però amb la mateixa intel·ligència i intensitat, posant a escena un text d'un autor (David Hare) que sap retratar perfectament la buidor de les dones madures, que reivindiquen el seu espai íntim de dret a la vida, a la llibertat, a prendre les decisions. Però que, alhora, se saben emmordassades per l'amor. 

Què li diria una dona casada a l'amant del seu home quan aquest les ha deixades, a les dues, per una de més jove, que li ha redescobert el plaer de viure? On queda l'orgull, la dignitat, la venjança, la desídia? Com refer una vida que se sap esgotada quan  no hi ha gaires motius per a la felicitat? Com s'arriba a la redempció dels personatges, a la complicitat de les perdedores? Com es llepen les ferides, per a guarir-les?

Una obra intensa, que va revelant els secrets d'una relació difícil d'un home sempre despreocupat i egocèntric i dues dones aparentment completament diferents. Però, tot i el dramatisme, Hare trena unes rèpliques carregades d'un humor cínic, que sorprèn la concurrència i que fa les dues actrius (Mercè Arànega i Anna Güell, sublims, en el seu paper d'exfilles del maig del 68,però amb prou experiència com per saber que tot va ser un preciós miratge) pateixin un avui encara més desconsolat. El cinisme entén poc de comprensió de l'altre. Glop amarg que congela uns pulmons, ferits de nicotina. 

Trivial