L'alè de la vida

informació obra


Companyia:
Q-Ars Teatre
Intèrprets:
Mercè Arànega i Anna Güell
Traducció:
Mònica Bofill
Adaptació:
Mònica Bofill i Magda Puyo
Escenografia:
Montse Amenós
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
Sylvia Kuchinov
Producció:
Q-Ars Teatre i Velvet Events
Autoria:
Dani Amor
Direcció:
Daniel J. Meyer
Sinopsi:

"L'alè de la vida" va ser escrita l’any 2002. Amb to de comèdia, David Hare ens parla de la història d’una dona, Madeleine (Mercè Arànega) que s’enfronta a Frances (Anna Güell), l’esposa del seu amant. "Són dones madures amb un llarg passat darrere d’elles, però amb l’expectativa considerable de futur". En el transcurs d'un dia i una nit, les dues dones parlen sobre les seves vides i la relació amb l’home amb el qual han compartit 25 anys.

Un subtil combat de ganivets, un duel on la ironia i la tendresa comparteixen protagonisme.

L'obra es va estrenar al West End , el 3 d'octubre de 2002, protagonitzada per Judi Dench com Frances Beale i Maggie Smith com Madeleine Palmer, amb un gran èxit. Ha estat posteriorment representada a tot el món.

Crítica: L'alè de la vida

01/02/2015

Vibrant pugilat

per Francesc Massip

L’alè de la vida és el millor homenatge que la companyia Q-arsTeatre podia fer a la cofundadora, l’enyorada Mercè Anglès: culminar amb excel·lència un projecte que s’estava covant durant la seva malaltia. Quin tàndem més espaterrant conformen l’Anna Güell i la Mercè Arànega! Protagonitzen aquest enfrontament de dues dones per l’home que van compartir. Dues dones que s’arromanguen per explorar les cares fosques del passat i esbudellar-lo, a la recerca de respostes a tants interrogants, per constatar el veritable valor de les paraules, els ideals o els conformismes, quan tot s’assaona i encara queda corda. Dues actrius com a dues catedrals, imponents, matisades, d’una energia terral, arrelada a la vida, en un escenari disposat com un ring al centre dels espectadors, sota l’atenta mirada de l’àrbitre, Magda Puyo, que condueix el pugilat amb pols ferm i traç segur, i que és responsable també de la traducció del magnífic text de David Hare, uns diàlegs durs i tallants com l’obsidiana, i alhora esponjosos, amb espirejants crestes d’humor que coronen un drama de fondes ressonàncies existencials. Im-pres-cin-di-ble!


Trivial