L'alè de la vida

informació obra


Companyia:
Q-Ars Teatre
Intèrprets:
Mercè Arànega i Anna Güell
Traducció:
Mònica Bofill
Adaptació:
Mònica Bofill i Magda Puyo
Escenografia:
Montse Amenós
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
Sylvia Kuchinov
Producció:
Q-Ars Teatre i Velvet Events
Autoria:
Dani Amor
Direcció:
Daniel J. Meyer
Sinopsi:

"L'alè de la vida" va ser escrita l’any 2002. Amb to de comèdia, David Hare ens parla de la història d’una dona, Madeleine (Mercè Arànega) que s’enfronta a Frances (Anna Güell), l’esposa del seu amant. "Són dones madures amb un llarg passat darrere d’elles, però amb l’expectativa considerable de futur". En el transcurs d'un dia i una nit, les dues dones parlen sobre les seves vides i la relació amb l’home amb el qual han compartit 25 anys.

Un subtil combat de ganivets, un duel on la ironia i la tendresa comparteixen protagonisme.

L'obra es va estrenar al West End , el 3 d'octubre de 2002, protagonitzada per Judi Dench com Frances Beale i Maggie Smith com Madeleine Palmer, amb un gran èxit. Ha estat posteriorment representada a tot el món.

Crítica: L'alè de la vida

17/02/2015

Complex teatre en femení amb dues actrius majúscules

per Teresa Ferré

El teatre i les pel·lícules amb guió de David Hare acostumen a emocionar-me i fer-me pensar. En llegir la trama de "L'alè de la vida", la que fou esposa i l'amant durant dècades d'un home que les ha deixat per una més jove es troben i tenen una llarga conversa, em picà la curiositat, especialment en veure que la dirigia Magda Puyo, que fuig de la cosa fleuma com de la pesta. A més és una proposta de la companyia Q-ars teatre, anys de molta feina d'aquella tan poc reconeguda a favor del teatre i després de la mort de Mercè Anglès, una de les seves fundadores. Si hi afegim que el diàleg el protagonitzen Mercè Arànega i Anna Güell, diguem-ne que d'entrada els ingredients són d'alta qualitat. 

El resultat és una de les millors propostes actuals de la carteller. Quin recital senyores i senyors! Poques vegades en un teatre sentim el que aquestes dues actrius majúscules ens van transmetre: oblidar totalment la resta del món i submergir-nos en la situació de les protagonistes, escoltar atentament cada rèplica i fins i tot incomodar-se perquè, més que una ficció teatral, semblaria que assistim a una conversa íntima real en la qual els espectadors som uns intrusos. No badeu i aneu a comprar entrades. 

Trivial