Les noies de Mossbank Road

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Cristina Genebat, Marta Marco/ Daniela Feixas, Clara Segura
Escenografia:
Enric Planas
Vestuari:
Antonio Belart
Ajudantia de direcció:
Daniela Feixas
Producció:
Bitò, La Villarroel
Autoria:
Mike Bartlett
Direcció:
Pau Roca
Sinopsi:

Les noies de Mossbank Road és una història que ens parla d’amistat, de l’amistat que sorgeix en un espai de llibertat com és un pis d’estudiants, lluny del pes de la família. 
I és en aquesta casa d’estudiants, entre els 18 i els 19 anys, que les tres protagonistes faran “l’estirada” juntes, i juntes tastaran la llibertat de poder descobrir qui són més enllà del que els pares o l’entorn han projectat damunt de cadascuna d’elles.
Seran només un parell d’anys, però el que compartiran serà tan pur, tan de veritat, que aquests anys les marcaran per tota la vida.
La Di, la Viv i la Rose comparteixen casa d’estudiants durant dos anys de la seva vida. Totes tres són molt diferents entre elles, però acabaran fent d’aquesta casa una nova llar i les unes de les altres una nova família.
Aquesta casa serà un refugi que construiran a base de desitjos, de pors i de projeccions de futur. Sembla que res dolent els pot passar quan són al refugi (Mossbank) les tres juntes. 
ROSE: “Diuen que es pot sobreviure al desert només amb dàtils. Vosaltres sou els meus dàtils.” 
Però el costat més fosc de la vida irromprà dins el refugi interromprà aquest flux de vida que és Mossbank. Aquest fet les afectarà profundament, fins al punt que a partir de llavors les decisions de les protagonistes estaran d’alguna forma marcades per aquest succés i, malgrat la seva joventut, determinaran les seves vides.
Inevitablement, el pis d’estudiants té un temps determinat de vida i arriba un punt en què Mossbank deixarà de ser un lloc físic per convertir-se en un espai interior que les acompanyarà sempre.
L’obra ens parla amb humor de l’amistat, l’amor, la solitud i la inevitabilitat de la vida. Serem espectadors d’aquest moment tan especial com és el naixement de Mossbank, i anirem seguint les protagonistes al llarg de les seves vides. 
El pas del temps serà implacable, però a elles sempre els quedarà Mossbank.

Finalista a direcció  (Sílvia Munt) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a l'actriu (Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat) 

Crítica: Les noies de Mossbank Road

24/02/2018

La vida pasa, la amistad persiste

per Alba Cuenca Sánchez

Did, Vi y Rose son amigas. De las de verdad. De esa especie tan difícil de encontrar que, según Kurt Cobain, lo sigue siendo pese a saberlo todo sobre ti. De esas personas que si no te entienden fingen entenderte. Que en el fondo te apoyan hagas lo que hagas. Que se enfadan pero al final vuelven, por más distancia, tiempo, o diferencias que os separen.

Marta Marco, Cristina Genebat y Clara Segura son amigas. En escena y en la realidad. Su química es evidente, pero no por ello su trabajo es menos elogiable. En primer lugar porque sus personajes se someten en cada función a una bestial aceleración del tiempo, desde que se conocen al inicio de la universidad hasta la madurez ya entrada. Pero también por la cantidad de emociones a las que se enfrentan. El texto de Amelia Bullmore les ofrece tres personajes muy distintos, tópicos incluso. Y eso es lo que les da juego al principio, lo que crea confusiones, enfados y reconciliaciones entre comicidad, juventud y energía. Pero el tiempo transcurre y los sucesos van explotando. Las situaciones cambian, las responsabilidades aumentan y la tragedia también las alcanza. En definitiva, la vida pasa. Y ellas sorprenden con una evolución de naturalidad encomiable.

Sílvia Munt vuelve a dirigir una puesta en escena austera, centrada en el trabajo actoral. Con un uso casi narrativo de las luces, la música y las proyecciones. Casi dos horas de función que observamos desde la penumbra, con la curiosidad del que observa y con la nostalgia del que se reconoce en lo que ve. Ahí es donde recae el acierto de la pieza. En su carácter sencillo, anecdótico y por ello lleno de vida.

Trivial