Les noies de Mossbank Road

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Cristina Genebat, Marta Marco/ Daniela Feixas, Clara Segura
Escenografia:
Enric Planas
Vestuari:
Antonio Belart
Ajudantia de direcció:
Daniela Feixas
Producció:
Bitò, La Villarroel
Autoria:
Mike Bartlett
Direcció:
Pau Roca
Sinopsi:

Les noies de Mossbank Road és una història que ens parla d’amistat, de l’amistat que sorgeix en un espai de llibertat com és un pis d’estudiants, lluny del pes de la família. 
I és en aquesta casa d’estudiants, entre els 18 i els 19 anys, que les tres protagonistes faran “l’estirada” juntes, i juntes tastaran la llibertat de poder descobrir qui són més enllà del que els pares o l’entorn han projectat damunt de cadascuna d’elles.
Seran només un parell d’anys, però el que compartiran serà tan pur, tan de veritat, que aquests anys les marcaran per tota la vida.
La Di, la Viv i la Rose comparteixen casa d’estudiants durant dos anys de la seva vida. Totes tres són molt diferents entre elles, però acabaran fent d’aquesta casa una nova llar i les unes de les altres una nova família.
Aquesta casa serà un refugi que construiran a base de desitjos, de pors i de projeccions de futur. Sembla que res dolent els pot passar quan són al refugi (Mossbank) les tres juntes. 
ROSE: “Diuen que es pot sobreviure al desert només amb dàtils. Vosaltres sou els meus dàtils.” 
Però el costat més fosc de la vida irromprà dins el refugi interromprà aquest flux de vida que és Mossbank. Aquest fet les afectarà profundament, fins al punt que a partir de llavors les decisions de les protagonistes estaran d’alguna forma marcades per aquest succés i, malgrat la seva joventut, determinaran les seves vides.
Inevitablement, el pis d’estudiants té un temps determinat de vida i arriba un punt en què Mossbank deixarà de ser un lloc físic per convertir-se en un espai interior que les acompanyarà sempre.
L’obra ens parla amb humor de l’amistat, l’amor, la solitud i la inevitabilitat de la vida. Serem espectadors d’aquest moment tan especial com és el naixement de Mossbank, i anirem seguint les protagonistes al llarg de les seves vides. 
El pas del temps serà implacable, però a elles sempre els quedarà Mossbank.

Finalista a direcció  (Sílvia Munt) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a l'actriu (Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat) 

Crítica: Les noies de Mossbank Road

13/12/2017

"Tinc orelles per escoltar i espatlles per deixar plorar": brillant retrat de l'amistat

per Pep Vila

"La porta sempre està oberta per tú. Cada amic que necessita parlar és benvingut en qualsevol moment. Tinc menjar a la nevera, cafè, o infusions, el vi, les orelles per escoltar i les espatlles en què plorar". No és frase de qui això escriu, però sí que es tracta d'un vell valor que s'està perdent, potser per culpa de la tecnología, ves a saber per què!

Potser per això cal enaltir encara més aquestes "Noies de Mossbank Road" cridades a ser ja mateix un dels grans èxits teatrals de la temporada. I és que certament ho té tot i, sent una història de dones, es pot extrapolar als dos sexes.

Ells són Di, Viv i Rose, es coneixen a la universitat i des del minut ú el públic ja s'identifica: aquella sang calenta dels 18 anys, les noves amistats, les ganes de menjar.se el món, Va, no em diguis que a tú no t'ha passat! I després, quan passen els anys, i es passa de les rialles a les llàgrimes (per mí la millor part de l'obra) ens seguim identificant amb aquells tres personatges que malgrat tot, segueixen trobant el seu Mossbank Road per reunir.se. Quina enveja, potser pensarà més d'un..."jo que vaig perdre tants bons amics pel camí, i en canvi elles...."!

Esplèndida obra amb una gran direcció de Sílvia Munt i sobretot --i per si algú tenia dubtes, aqui caiem de quatre potes-- una superba interpretació de Marta Marco, Cristina Genebat i Clara Segura, en estat de gràcia. Amigues fora de l'escenari, ho transmeten també a dins per què, així és com hauriem de viure l’amistat, no us sembla?


Trivial