Llum, so i cos. Animal religion

Nous formats | Familiar

informació obra



Sinopsi:

Per aquesta edició del TNT-Kids, Animal Religion ha organitzat un taller escènic per a famílies amb infants d’entre quatre i nou anys. 

La companyia ho té tot a punt. Sobre l’escenari ens esperarà en Quim Girón. Al nostre voltant i per damunt dels nostres caps la Jou Serra ja haurà col·locat els focos, i en Joan Cot haurà engegat els altaveus i estarà a punt per pitjar ‘play’. Llums, sons… i cossos. Què més necessitem?

Després d’un escalfament on a part dels músculs sentirem la connexió amb la resta del grup i deixarem anar una mica les vergonyes, les Animal Religion se’ns enduran de viatge. Jugant a imitar el moviment d’en Quim i a imitar-nos entre nosaltres, ens deixarem endur pel moment i per la nostra imaginació. Pot passar de tot, podem convertir-nos qualsevol cosa. Mentre naveguem per aquest mar de possibilitats, la Jou i en Joan ens aniran acompanyant amb llums i sons escollits i dissenyats en directe.  

En aquest taller, d’aproximadament una hora de durada, Animal Religion ens proposa entrar en contacte amb el meravellós món de l’escenari a través de les possibilitats expressives del nostre cos. Junt amb la il·luminació i la música, la nostra improvisació esdevindrà, automàticament, espectacle – encara que no ens vegi ningú. 

La vivència és el que val. I per darrere dels nostres salts i crits i cabrioles, ressonarà inevitable l’eco de l’univers del circ, que és d’on ve en Quim. Un espai creatiu i poètic on jugar, imaginar i creure en allò impossible són els verbs que porten la veu cantant. I els que ens posen en moviment – ja sigui acrobàtic o no.

Crítica: Llum, so i cos. Animal religion

08/10/2022

Joc i moviment completen el repòquer

per Jordi Bordes

Animal religion prposen un taller alliberador. Al Llum, so, color que proposa el títol se li hauria d'afegir Joc i moviment per completar el repòquer. Quim Giron es converteix en una mena de rei en què tothom l'imita i, en una intimitat que es genera des de l'organicitat (una fisicalitat habitual en la trajectòria de la companyia, des de Chicken legz a Fang) s'obre en canal el joc. tot sembla fàcil i, la canalla va trobat el seu espai en aquest taulell de jocs en contínua transformació. és preciós veure la connexió que es produeix entre gfills i pares però també entre famílies. Hi ha un contacte físic susu, tendre, de confiança cega amb desconeguts. L'obra neix de l'univers d'I les idees volen. Quim Giron ha abandonat la foscor (Sapiens zoo, Ferida). Ara brilla i comparteix, ben amatents a les propostes dels seus companys de so i llum i s'atreveix, puntualment a la paraula (Ahir) o a l'experimentació amb altres elements com el gel (Fenomen). Les seves verticals han deixat de ser una obsessió. Ara es comunica desd'una proximitat que és impossible refusar; és de les persones que atrauen sense ser a escena gens possessiu, entregant sempre, escoltant contínuament i construint entre tots, sense presses i amb la sorpresa que ofereix els llums i, sí, el so.