L'Orfe del clan dels Zhao

informació obra



Autor:
Ji Junxiang (s. XIII)
Direcció:
Oriol Broggi
Dramatúrgia:
Marc Artigau i Oriol Broggi
Adaptació:
Joan Sellent, a partir de la trad. castellana d'Alicia Relinque
Intèrprets:
Julio Manrique, Pablo Derqui, Lluís Marco, Ernest Villegas, Marta Marco, Borja Espinosa
Músics:
Joan Garriga
Il·luminació:
Pep Barcons
Vestuari:
Berta Riera
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Francesc Isern (projeccions)
Producció:
La Perla 29
Caracterització:
Àngels Salinas
Assesor de moviment:
Isaac Morera (mestre d'armes)
Sinopsi:

Basada en una obra clàssica xinesa apropa la història d’un orfe que venjarà la mort de la seva família. El clan Zhao al complet és exterminat en una matança. La pròpia reina porta al seu ventre un Zhao i el mateix dia de la massacre dóna a llum. Cheng Ying, un metge - sanador, l’assisteix en el part i sacrifica al seu propi fill acabat de néixer per salvar a l’últim membre de la dinastia. Zhao Wu, amb l’ajuda del doctor, buscarà venjar-se de la família rival i dels assassins quan es faci gran i descobreixi la implacable veritat de la seva infància emprenent un èpic viatge de sacrifici i venjança.

Premi de la Crítica 2014 a l'espectacle. Premi de la Crítica a la direcció (Oriol Broggi). Premi de la Crítica a la dramatúrgia (Marc Artigau/ Oriol Broggi).


Crítica: L'Orfe del clan dels Zhao

12/04/2014

Un drama molt ben narrat

per Toni Polo

L’escenari del Romea es torna a dislocar per acollir una altra obra de La Perla 29, L’orfe del clan dels Zhao, amb molts tocs que recorden a Incendis. És un drama xinès de fa un miler d’anys sobre la venjança, sobre l’amor, sobre la pèrdua, sobre la prepotència... Temes, també, mil·lenaris i (també) vigents. Es narra amb claredat: els personatges es presenten a les clares en les seves primeres intervencions, detall que s’agraeix perquè costa quedar-se amb els noms dels personatges (coses del xinès...). Seguim el fil conductor sense problemes fins a fer un salt de dues dècades, en què tot es precipita. “20 anys vivint amb una brasa a l’estómac...”, diu el protagonista.

Cal anar a gaudir de bon teatre. Els actors defensen fantàsticament els personatges i, sobretot, l’obra està molt ben armada. Però cal saber, també, que ens espera un drama dur, ple de dolor, un dolor sentimental inconcebible, insuportable. I, entre tant de dolor, entre els encertats jocs de llums que fan remoure la sorra de l’escenari, apareix la figura del músic, una mena de trobador (el Joan Garriga, de La Troba Kung-fu), que, tot i que no deixa d'estar-hi com a acompanyament, de sobte trenca el glaç de l’acció a cop de rumba (sí: molt suau, molt tranquil·la, molt ben adaptada, però rumba! Un encert).