Neus Català. Un cel de plom

Teatre

informació obra


Autoria:
Carme Martí
Dramatúrgia:
Josep Maria Miró
Direcció:
Rafel Duran
Intèrprets:
Mercè Arànega
Escenografia:
Pep Duran
Vestuari:
Pep Duran
Il·luminació:
Quico Gutiérrez
So:
Lucas Ariel Vallejos
Ajudantia de direcció:
Mònica Bofill
Producció:
Sala Muntaner
Estrena:
Grec 2015
Companyia:
T de Teatre
Sinopsi:

Neus Català i Pallejà va néixer el 1915 en el si d'una família pagesa dels Guiamets (Priorat). Un any després d’haver esclatat la Guerra Civil es va establir a Barcelona i es va implicar en la lluita antifeixista. La derrota republicana la va obligar a exiliar-se a França. En la Segona Guerra Mundial va col·laborar amb la resistència francesa durant l’ocupació d’aquest país per les tropes d’Alemanya. Fou detinguda pels nazis i deportada als camps d’extermini de Ravensbrück i Holleischen. Hi va romandre fins a l'alliberament i ha dedicat la vida a recordar aquelles companyes de captiveri a les quals va sobreviure i amb les quals va conèixer l'horror, però també la solidaritat. La seva vida va ser novel·lada per l'escriptora Carme Martí i ara puja als escenaris.

Crítica: Neus Català. Un cel de plom

12/07/2015

Una experiència única

per Christian Machio

L’escenari sempre ha d’aportar alguna cosa més. Ja sigui adaptant una pel·lícula, una novel·la, un documental o una biografia, la satisfacció de l’espectador arriba quan en finalitzada la funció i sortint del teatre, té la certesa de que l’experiència que s’endú a casa hagués estat impossible viure-la llegint la novel·la o veient la pel·lícula.

Si heu vist programes de televisió, entrevistes i documentals a propòsit de la pertorbadora experiència de Neus Català, supervivent dels camp de concentració de Ravensbrück, no dubteu en acostar-vos aquests dies fins a la Sala Muntaner a veure Un cel de plom, on Mercè Arànega ens brinda una personificació d’aquelles que recordarem i que, així hauria de ser, perduraran amb el pas del temps.

No em sorprendria gens que aquest monòleg, amb dramatúrgia de Josep Maria Miró a partir de les memòries publicades per Proa sota el mateix títol, al cap dels anys sovintegés els nostres escenaris en reposicions aquí i allà.

I és que tant Miró com Rafel Duran, director de la proposta, ens serveixen la paraula de Neus Català sense additius ni floritures, sense banalitats que destorbin ni ocurrències de director il·luminat. La paraula, la memòria i una actriu que ens la transmet amb una proximitat magnètica. I amb l’afortunada sensació d’una experiència única.


Trivial