Neus Català. Un cel de plom

Teatre

informació obra


Autoria:
Carme Martí
Dramatúrgia:
Josep Maria Miró
Direcció:
Rafel Duran
Intèrprets:
Mercè Arànega
Escenografia:
Pep Duran
Vestuari:
Pep Duran
Il·luminació:
Quico Gutiérrez
So:
Lucas Ariel Vallejos
Ajudantia de direcció:
Mònica Bofill
Producció:
Sala Muntaner
Estrena:
Grec 2015
Companyia:
T de Teatre
Sinopsi:

Neus Català i Pallejà va néixer el 1915 en el si d'una família pagesa dels Guiamets (Priorat). Un any després d’haver esclatat la Guerra Civil es va establir a Barcelona i es va implicar en la lluita antifeixista. La derrota republicana la va obligar a exiliar-se a França. En la Segona Guerra Mundial va col·laborar amb la resistència francesa durant l’ocupació d’aquest país per les tropes d’Alemanya. Fou detinguda pels nazis i deportada als camps d’extermini de Ravensbrück i Holleischen. Hi va romandre fins a l'alliberament i ha dedicat la vida a recordar aquelles companyes de captiveri a les quals va sobreviure i amb les quals va conèixer l'horror, però també la solidaritat. La seva vida va ser novel·lada per l'escriptora Carme Martí i ara puja als escenaris.

Crítica: Neus Català. Un cel de plom

24/07/2015

icommesurable

per Francesc Massip

Espectacle despullat, punyent, d'impacte. Mercè Arànega ateny el grau suprem de la veritat interpretativa, i es posa a la pell (i l'os) de Neus Català, única supervivent catalana del camp d'extermini de Ravensbrück, que durant anys ha ofert el seu esgarrifós testimoni a tothom que ha volgut escoltar-la. Un muntatge duríssim pels fets que s'expliquen, però profundament emotiu i necessari, sobretot en el clima d'amnèsia col·lectiva conreada pel neofeixisme espanyol que ens governa. Un testimoni que cal escampar, una i altra vegada, fins ensordir els que han quedat impunes en aquest racó desendreçat d'Europa -per a vergonya de la Unió europea. Arànega està incommensurable, en un paper difícil, dolorós i d'una rara intensitat. La veritat s'imposa a flor de pell, una veritat que et fa regirar a la cadira per clavar-te en l'emoció del relat. Que giri, i que no s'aturi, el testimoni. Els ho devem, a les supervivents i a les que mai no n'eixiren d'aquell infern.

Trivial