Neus Català i Pallejà va néixer el 1915 en el si d'una família pagesa dels Guiamets (Priorat). Un any després d’haver esclatat la Guerra Civil es va establir a Barcelona i es va implicar en la lluita antifeixista. La derrota republicana la va obligar a exiliar-se a França. En la Segona Guerra Mundial va col·laborar amb la resistència francesa durant l’ocupació d’aquest país per les tropes d’Alemanya. Fou detinguda pels nazis i deportada als camps d’extermini de Ravensbrück i Holleischen. Hi va romandre fins a l'alliberament i ha dedicat la vida a recordar aquelles companyes de captiveri a les quals va sobreviure i amb les quals va conèixer l'horror, però també la solidaritat. La seva vida va ser novel·lada per l'escriptora Carme Martí i ara puja als escenaris.
Diuen que quan Neus Català, fa cinc anys, va arribar a la llar d'avis, als Guiamets, el poble del Priorat on havia nascut el 6 d'octubre del 1915, i on ara torna a viure, no va suportar veure al llit de la seva cambra els llençols amb les ratlles que li recordaven l'uniforme dels camps nazis, com els de Ravensbrück i de Holleischen, on ella va estar deportada.
Això, que pot semblar una anècdota per als qui no han viscut el terror nazi, demostra fins a quin punt la tragèdia i l'horror de mitjan segle passat a centreuropa va marcar els que la van viure i afortunadament se'n van poder escapolir a l'hora de l'alliberament dels camps per les forces dels aliats.
La història de Neus Català —l'última supervivent catalana dels camps d'extermini— ja ha estat motiu recent d'una biografia novel·lada, 'Un cel de plom' (Ara Llibres / Amsterdam, 2012), escrita per la filòloga Carme Martí (Montblanc, Conca de Barberà, 1972), amb autoria compartida amb la mateixa protagonista que hi va posar la veu de la memòria. La mateixa biografia novel·lada ha servit de base per adaptar el monòleg de títol homònim al teatre.
L'actriu Mercè Arànega, que s'ha posat en la pell de Neus Català, ha preparat la recreació de l'agitada vida de la protagonista començant per un treball de camp als Guiamets, en una visita que va fer a la centenària Neus Català fa uns mesos, la qual, amb la lucidesa que manté, li va transmetre algunes de les sensacions que guarda de la seva etapa en poder dels nazis. (...)