Please Please Please

Nous formats | Dansa

informació obra


Direcció:
Tiago Rodrigues
Intèrprets:
La Ribot, Mathilde Monnier
Sinopsi:

La Ribot i Mathilde Monnier ja van treballar juntes el 2008, quan van portar a escena el duet Gustavia. En aquella ocasió, Monnier, tota una referència de la dansa contemporània francesa i internacional, i La Ribot, una creadora que pren la dansa com a punt de partida per a unes obres multidisciplinàries que beuen de la performance, les arts plàstiques i el cinema, es lliuraven a un duet ple d’humor que es basava en el burlesc clàssic. Ara tornen a compartir escena dirigides per Tiago Rodrigues, un actor, director i dramaturg que l’any passat va deixar el públic del Grec amb un somriure de feliç estupefacció després de representar-hi By heart. Aquest cop, però, no és l’humor l’eix al voltant del qual gira l’espectacle, sinó un exercici de transmissió entre generacions. Totes dues intèrprets s’adrecen als seus fills i filles per parlar-los sobre el món del futur, compartint els seus pensaments sobre una humanitat que, a causa de l’emergència climàtica que vivim, camina cap a l’abisme. La Ribot balla i, a la vegada, esdevé actriu, mentre Mathilde Monnier fa servir el moviment per portar a escena la fràgil transmissió d’una generació a l’altra.

Maria Ribot Castaño, més coneguda com La Ribot, és una creadora transgressora amb una extensa trajectòria en el camp de la performance i la videocreació. Va començar a estudiar dansa clàssica els anys setanta, però va acabar portant les obres trencadores a centres d’art com la Tate Modern, a Londres; el Théâtre de la Ville i el Centre Pompidou, a París, o el Centro de Arte Reina Sofia, a Madrid. Puja a l’escenari un cop més amb Mathilde Monnier, una artista que va iniciar la seva trajectòria a mitjans dels noranta, ha col·laborat amb grans noms de l’escena i ha firmat més de quaranta coreografies vistes en els principals festivals i escenaris internacionals. Dirigeix les artistes Tiago Rodrigues, autor d’un teatre que ell concep com a espai de trobada. L’any 2003 va fundar, amb Magda Bizarro, la companyia Mundo Perfeito, amb la qual ha creat més de trenta espectacles que s’han vist en prop de vint països de tot el món.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Please Please Please

17/07/2020

Només carcassa

per Jordi Bordes

Una norme carcassa, semitransparent jeu morta recollint els dos personatges (de maillot fluorescent) en la buidor. Se sacsegen com bombetes incandescents, com insectes que arrosseguen el cos atordit després que algú intentés exterminar-lo sense massa fortuna... L'univers de Please Please Please és apocalíptic. Com a Monstruo de Laila Tafur. Com els Dies feliços, de Samuel Beckett. Amb l'amargor de final d'A porta tancada i la voluntat de sobreviure de Mecanoscrit de segon orígen i de La nostra parcel·la.

En aquest espai tant profundament solitari es debaten La Ribot, Tiago Rodrigues i Mathilde Monnier. Han procurat que les seves tres identitats conflueixin en un temps, a sobre, massa curt (per culpa de la pandemia real). Intentaven que el text no acaparés l'atenció però és la paraula la que defineix la desesperació d'unes paneroles que han passat a ser adultes. La seva confluència és de mínims, perquè no han tingut l'oportunitat a construir res nou entr els tres punts de vista, contrastats per una trajectòria individual inqüestionable. En aquest breu temps d'assaig han acabat, doncs, sobrevivint, i esllanguint, sense que res aporti un bri d'esperança, de trencar (o de jugar-hi) amb una carcassa que protegeix i alhora limita tota la situació.

L'angoixa per les estretors de la cultura, de la sanitat, i de la llibertat (contradictòries, a vegades, entre sí) fa pensar que ens espera una temporada de contrastos amb peces molt angoixants que sintonitzen amb aquest moment i altres de molt desfassades que procuren fugir-ne i establir una sortida d'emergència.A ulls clucs, arrossegant-nos seguim el camí intuïtivament.