Pluja

Teatre

informació obra


Autoria:
Guillem Albà, Clara Peya
Direcció:
Guillem Albà
Direcció Musical:
Clara Peya
Dramatúrgia:
Marc Angelet, Toni Gomila
Coreografia:
Ariadna Peya
Il·luminació:
Ignasi Solé i Oriol Ibáñez
Vestuari:
Irene (Nené) Fernández
Producció:
Guillem Albà
Intèrprets:
Toni Gomila
Sinopsi:
Només un piano de mitja cua, i la imaginació dels dos artistes, jugant. La Clara i en Guillem es planten davant del públic sincers i despullats, amb honestedat. Tocant, ballant, mirant-se, cantant. Sensibilitat extrema. Pluja neix de l’amistat que els uneix i de com sovint se senten petits. I vosaltres... mai us heu sentit petits?

No hi ha res més màgic que sentir l’alè de l’artista, crear una intimitat que només el teatre pot oferir. Aquesta màgia és la que volen despertar Guillem Albà i Clara Peya amb Pluja. Un espectacle “cara a cara”, sense artificis, fet de petites accions, petites notes musicals i molta imaginació de dos artistes i amics que juguen, ballen i canten davant del públic. Peya hi posa la música –com a pianista i compositora– i Albà, el seu món multidisciplinari (titelles, gest, teatre visual) per emprendre un viatge divertit i poètic a la recerca d’un refugi contra la vulnerabilitat, on sentir-se petit fa molta menys por.

Clara Peya, finalista en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2016

Crítica: Pluja

22/07/2018

El món en una anou

per Francesc Massip

Enmig de tanta quincalla mediàtica vacacional, el festival tarragoní Noves Dramatúrgies ens presenta una petita joia propera i màgica, com un plugim refrescant en la canícula estiuenca. En efecte, Pluja és feta d'ingredients humils, senzills, sincers, directes. S'acota un cercle envoltat de grades per a un públic reduït, com una pista de circ en miniatura, i en aquest espai l'espectador ingressa en un univers poètic d'alta intensitat emotiva. Un piano de mitja cua tanca el rogle i esdevé la columna sonora de l'espectacle destil·lada per les enèrgiques mans d'una intèrpret i compositora singularíssima: Clara Peya que es desdobla en actriu per fer tàndem amb Guillem Albà, el catalitzador de les aparicions animades dels seus ninots, límpid espill de la parella escènica. Primer dues figuretes minúscules que caben en una anou, piano i bagul inclosos. Després expressives titelles de dit bussejant en un bol d'aigua. Finalment els ninots reapareixen com a màscares sobre el rostre de la tècnica de llums o com a gegantons que treuen el nas rere les grades. Tot és d'una inspirada exquisidesa certament poc usual. Un muntatge on l'emotivitat i la tendresa s'agafen de les mans i circulen en una dansa que concita la música, la mímica, el contorsionisme, l'humor i el teatre objectual. Preciós!