Requiem for Evita

informació obra



Direcció Musical:
Andreu Gallén
Intèrprets:
Anna Moliner/ Ivan Labanda, Jordi Vidal, Andreu Gallén, Johnny Melville
Coreografia:
Aixa Guerra
Escenografia:
Judith Torres
Vestuari:
Judith Torres
Il·luminació:
Lluís Robirola
Producció:
Temporada Alta 2016, La Companyia Local
Text:
David Pintó (adaptació lletres)
Autor:
Johnny Melville
Estrena:
Temporada Alta 2016
Sinopsi:

Avui en dia, hi ha qui creu en Messi, Miley Cyrus o George R.R. Martin. Anna Moliner, Jordi Vidal i Andreu Gallén, protagonistes d’aquest espectacle concert, idolatren Eva Perón. Veuen en l’actriu i política argentina la figura ideal per purgar les seves ànimes. I, de la mateixa manera que tot bon cristià recita el parenostre, ells entonen el Don’t cry for me Argentina. Perquè només busquen en allò intangible una raó de ser.

I ho tenen clar: Requiem aeternum dona Evita. Teatre musical per alimentar amb humor una idolatria que potser no està tan allunyada de la realitat argentina.

Crítica: Requiem for Evita

22/07/2018

Missa funeral

per Francesc Massip

Una comèdia musical ha cantat les absoltes de la cinquena edició del FITT Noves Dramatúrgies d'enguany. Una cloenda hilarant per a un Festival dinàmic i coherent, lluny del cucurutxo de palletes oficial que sembla retrocedir a l'esperit d'altres èpoques (Festivales de España). La trama d'aquest Requiem resulta d'una coentor inaudita: la veneració beatul·la d'aquella heroïna del peronisme argentí, la famosíssima Evita, mitificada per una mort jovenívola i un exercici del poder extremament populista. Per evocar aquella personalitat, una associació de "perones" (com les bajoques) oficia una mena de missa amb les seves lectures "evangèliques" (paraula d'Evita, sempre delirant), les seves consagracions, ofertoris, resos i parenostres, escandits amb un variat repertori de cançons, tangos, cante, milongas, i que culmina amb un combregar de gominoles. Tot molt estripat i coent, però enormement divertit, i on es confirma la trajectòria dreturera i lluminosa d'aquest estel amb ròssec que és Anna Moliner, una actriu per rebentar-se de riure, i alhora una cantant d'una potència de veu estratosfèrica, versàtil i joganera fins a límits inimaginables.  Si no fos per la fúlgida inspiració de l'Anna Moliner, ben escortada per la veu de Jordi Vidal i el teclat d'Andreu Gallén, l'obra s'hagués fet llarga.